Succeeix, en ocasions, que abandones la mirada en un Punt de la cambra i, de sobte, topes amb una part del teu cos reflectida davant teu. Saps que allò que mires és teu, que va lligat al cap que ara pensa això. I en aquest punt, o distreus la ment amb altres cabòries o escrius allò que et dicta. Jo sempre opto per la segona: -- Tornes cansat del viatge de deixar objectes molt a prop.