Assaig didàctic sobre Aquesta cultura no tan allunyada de la nostra i amb la qual hem conviscut sempre malgrat els intents frustrats de separar-nos o confrontar-nos. De la mateixa Manera que els monoteistes d’una banda i l’altre s’assemblen també s’hi assemblen els agnòstics o ateus. 

“La pertinença a un país àrab no té res a veure amb la condició religiosa de la gent que hi viu o en prové. Això és així perquè, com és sabut, hi ha i hi ha hagut àrabs i arabòfons que no són ni han estat mai musulmans i que són cristians, jueus, de qualsevol altra doctrina o agnòstics. D’altra banda, no tots els musulmans, tant d’ara com d’abans, són àrabs, ni s’expressen en aquesta llengua, ni participen de la seva cultura. Així les coses, el terme àrab no pot ser confós de cap manera amb el de musulmà, sinó que al·ludeix únicament a conceptes geogràfics, culturals i lingüístics, mentre que el de musulmà fa referència a unes creences específiques i, com he dit, a un a manera d’entendre Déu, a la doctrina i a la pràctica que se’n deriven”. 

Aquest volum de dues-centes cinquanta-set pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que corregeixen malentesos i matisen prejudicis”.