Cartell oficial dels Premis Goya 2017

Els Premis Goya 2017 que ahir es van celebrar a Madrid, un any més han quedat marcats pel desinterès de la mediocre casta politica d'aquest patètic país, pel que fa a la cultura que, quasi bé, no forma part dels programes electorals dels de la fastigosa casta.

La insensibilitat escandalosament demostrada en els darrers cinc anys de govern de Martiano Rajoy pel que fa a la potenciació i socialització de la cultura arreu del país, ha danyat seriosament aquest sector tan important per a qualsevol societat que es consideri culta i democràtica.

Un país que els governs, especialment el del PP, ha permès la fugida, es podria dir que massiva, de joves altament preparats en moltes i diferents disciplines, i que ha retallat bestialment els pressupotos a les universitats i a l'ensenyament en general, és un país miserable i empobrit des del punt de vista humà, social, politic i cultural. 

Un país que ha fet i continua fent retallades en aquests camps tant vitals per al present i futur d'un país, de qualsevol país, i per contra declara d'interès nacional l'esperpèntica Fiesta Nacional dels toros, protegint-la i incentivant-la, i declarant d'interès públic organitzacions d'extrema dreta com Hazteoir vinculada a la secreta organització neonazi  i ultracatòlica d'El Yunque, és un país descaradament mediocre que camina molt coix, perquè una de les seves potes està anclada, encara, al passat de l'España del règim feixista del general Francisco Franco, i que quan sent parlar de la Memòria Història és crispa, s'irrita i ràpidament mira cap a un altre costat.

Hitler, el genocida, al costat del feixista Francisco Franco

Els Premis Goya en els darrers anys han esdevingut una festa del món del cinema espanyol, però també han esdevingut un escenari públic i obert per a denunciar a la Casta Politica Espanyola i a la iincapacitat d'aquesta gent, que diuen que ens governen, mostrant d'alguna manera les seves miseries i incapacitats politiques i fins i tot personals.
Però el més lamentable és que aquests dies, al llarg de les darreres setmanes la mediocritat politica s'ha manifestat des d'uns altres sectors politics.
La crisi interna del mal anomenat socialisme espanyol, el PSOE que ni és socialista ni tan sols socialdemòcrata, per una banda, i la guerra encesa que s'ha declarat com un incendi incontrolat a les files de l'amalgama sociopolitica de Podemos, posen a la picota les opcions d'esquerres d'aquest país, mentre la dreta conservadora del PP i la recent transformació a les politiques liberals dels de C's, campen a sus anchas tranquilament, tot marcant el pas de la politica, de l'economia, de l'ensenyament, de la sanitat i de la cultura, dels serveis socials i la dependència, etc,
I les esquerres esberlades i autodestruides, són incapaces de reaccionar i plantar cara. El temps ja els hi passarà la corresponent factura per les seves irresponsabilitats. Les politiques de la casta politica espanyola, són tan decadents i mediocres com les de la patètica i agònica Unió Europea. Deu ser per raons de proximitat territorial, politica i cultural que s'encomanen els uns dels altres.
L'únic èxit real que fins ara ha aconseguit la UE, és el d'aplicar les miserables politiques d'austeritat empobrint a la gent, i enriquint els bancs, les financeres i les grans fortunes d'Europa incloses, està clar, les espanyoles..