La il.lustre musa de The Rolling Stones
Artista britànica nascuda al barri londinenc de Hampstead i descendent d'una família d'alt estirp, atès que és néta de l'escriptor Leopold von Sacher-Masoch, un aristòcrata austrohongarès que fa tres segles va donar origen al terme "masoquisme". A mitjans de la dècada dels seixanta, va iniciar una volàtil carrera artística com a actriu i cantant, impulsada pel productor i mànager de The Rolling Stones, Andrew Loog Oldham.
Marianne va iniciar la seva carrera musical amb el single "As tears go by" (mentre cauen les llàgrimes), un disc publicat el mes de juny de 1964 que es va convertir en èxit de vendes. "As tears go by" està considerada la primera composició escrita pel tàndem format per Mick Jagger i Keith Richards. Posteriorment, uns mesos més tard, Marianne editaria el seu segon single, un treball que incloïa dues versions folk dels temes: "Blowin’ in the wind" (escolta-ho en el vent) i "House of the rising sun" (la casa del sol naixent).
A finals de 1965, The Rolling Stones publicaria la seva pròpia versió (la original) de "As tears go by". La van incloure en el seu cinquè àlbum d’estudi, un treball batejat amb el nom de "December children (and everybody's)" (els nens de desembre).
Es diu que quan Mick Jagger i Keith Richards van composar "As tears go by", els Rolling Stones tocaven, habitualment, peces pop-rock i versions de temes rhythm and blues, per aquesta raó, atès que en aquell temps, una balada no s'ajustava gaire a la imatge agressiva de la banda, van decidir cedir la cançó a Marianne Faithfull perquè fos ella qui la edités en disc.
En un altre ordre de coses, sembla ser que Marianne Faithfull va ser la primera persona que, per exigències del guió, va pronunciar la paraula "fuck" (follar) dins els diàlegs d'una pel.lícula comercial. Aquest fet es va produir en la cinta britànica "I'll never forget what's his name" (mai oblidaré com es diu), una comèdia negra protagonitzada, entre d'altres coneguts actors, per Orson Wells i Oliver Reed.
Com a curiositat, esmentar també que l'any 1989, sota el títol de "Dolça remor de cada tarda", Maria del Mar Bonet va publicar una versió seva de "As tears go". L’excel.lent cantant mallorquina la va incloure en el seu elapé "Ben a prop".
Artista britànica nascuda al barri londinenc de Hampstead i descendent d'una família d'alt estirp, atès que és néta de l'escriptor Leopold von Sacher-Masoch, un aristòcrata austrohongarès que fa tres segles va donar origen al terme "masoquisme". A mitjans de la dècada dels seixanta, va iniciar una volàtil carrera artística com a actriu i cantant, impulsada pel productor i mànager de The Rolling Stones, Andrew Loog Oldham.
Marianne va iniciar la seva carrera musical amb el single "As tears go by" (mentre cauen les llàgrimes), un disc publicat el mes de juny de 1964 que es va convertir en èxit de vendes. "As tears go by" està considerada la primera composició escrita pel tàndem format per Mick Jagger i Keith Richards. Posteriorment, uns mesos més tard, Marianne editaria el seu segon single, un treball que incloïa dues versions folk dels temes: "Blowin’ in the wind" (escolta-ho en el vent) i "House of the rising sun" (la casa del sol naixent).
A finals de 1965, The Rolling Stones publicaria la seva pròpia versió (la original) de "As tears go by". La van incloure en el seu cinquè àlbum d’estudi, un treball batejat amb el nom de "December children (and everybody's)" (els nens de desembre).
Es diu que quan Mick Jagger i Keith Richards van composar "As tears go by", els Rolling Stones tocaven, habitualment, peces pop-rock i versions de temes rhythm and blues, per aquesta raó, atès que en aquell temps, una balada no s'ajustava gaire a la imatge agressiva de la banda, van decidir cedir la cançó a Marianne Faithfull perquè fos ella qui la edités en disc.
En un altre ordre de coses, sembla ser que Marianne Faithfull va ser la primera persona que, per exigències del guió, va pronunciar la paraula "fuck" (follar) dins els diàlegs d'una pel.lícula comercial. Aquest fet es va produir en la cinta britànica "I'll never forget what's his name" (mai oblidaré com es diu), una comèdia negra protagonitzada, entre d'altres coneguts actors, per Orson Wells i Oliver Reed.
Com a curiositat, esmentar també que l'any 1989, sota el títol de "Dolça remor de cada tarda", Maria del Mar Bonet va publicar una versió seva de "As tears go". L’excel.lent cantant mallorquina la va incloure en el seu elapé "Ben a prop".
