Hi ha dilluns que és millor quedar-se al llit
Banda irlandesa d'estil new wave creada l’any 1975 a Dún Laoghaire, un municipi costaner situat a prop de Dublín. La formació original estava liderada pel carismàtic vocalista Bob Geldof (Robert Frederick Xenon Geldof) i es completava amb el guitarra solista Garry Roberts, el teclista Johnnie Fingers, el baixista Pete Briquette, el guitarra rítmic Gerry Cott i el bateria Simon Crowe.
El mes d’octubre de 1976, The Boomtown Rats es va traslladar a Londres, en la capital anglesa, la banda va congeniar musicalment amb el moviment punk-rock. L'any següent, desprès de rebutjar un substanciós contracte que els havia proposat Virgin Records, el sextet va acceptar l’oferta que els havia fet arribar el nou segell anglès Ensign Records. Amb aquesta discogràfica el grup va llançar el seu primer àlbum, un elapé titulat, simplement, "The Boomtown Rats".
El mes de gener de 1979, mentre es trobava als Estats Units sent entrevistat per una emissora de ràdio d'Atlanta, Bob Geldof s’assabenta que a Sant Diego, Califòrnia, una adolescent de setze anys, Brenda Ann Spencer, estava disparant a l'atzar des d'una de les finestres de casa seva, amb el rifle semiautomàtic que el seu pare li havia regalat per Nadal, als alumnes de la Cleveland Elementary School, una escola primària situada just davant del seu domicili.
Finalment, l'acte criminal es va saldar amb la mort del director i un conserge de l’escola; el primer, intentant protegir els alumnes del col.legi i el segon, intentant treure al director ferit de la zona perillosa. A més, el tiroteig va ferir vuit escolars i un oficial de policia.
Desprès del seu arrest, al ser interrogada pels motius de la seva conducta criminal, un acte, a priori, sense cap mena de sentit, amb fredor i sense mostrar cap mena de penediment, Brenda va contestar: “No m'agraden els dilluns, ho vaig fer per animar el dia".
Aquest luctuós succés va inspirar Bob Geldof que, de tornada a l'hotel, va començar a donar forma a una cançó d'aparença amable però de sabor agredolç. Un tema que titularia "I don’t like mondays" (no m'agraden els dilluns) i que es va incloure en el tercer àlbum de la banda. "I don’t like mondays" s'erigiria en el tema més popular i aconseguit de The Boomtown Rats i, exceptuant els Estats Units, es convertiria en èxit mundial.
Banda irlandesa d'estil new wave creada l’any 1975 a Dún Laoghaire, un municipi costaner situat a prop de Dublín. La formació original estava liderada pel carismàtic vocalista Bob Geldof (Robert Frederick Xenon Geldof) i es completava amb el guitarra solista Garry Roberts, el teclista Johnnie Fingers, el baixista Pete Briquette, el guitarra rítmic Gerry Cott i el bateria Simon Crowe.
El mes d’octubre de 1976, The Boomtown Rats es va traslladar a Londres, en la capital anglesa, la banda va congeniar musicalment amb el moviment punk-rock. L'any següent, desprès de rebutjar un substanciós contracte que els havia proposat Virgin Records, el sextet va acceptar l’oferta que els havia fet arribar el nou segell anglès Ensign Records. Amb aquesta discogràfica el grup va llançar el seu primer àlbum, un elapé titulat, simplement, "The Boomtown Rats".
El mes de gener de 1979, mentre es trobava als Estats Units sent entrevistat per una emissora de ràdio d'Atlanta, Bob Geldof s’assabenta que a Sant Diego, Califòrnia, una adolescent de setze anys, Brenda Ann Spencer, estava disparant a l'atzar des d'una de les finestres de casa seva, amb el rifle semiautomàtic que el seu pare li havia regalat per Nadal, als alumnes de la Cleveland Elementary School, una escola primària situada just davant del seu domicili.
Finalment, l'acte criminal es va saldar amb la mort del director i un conserge de l’escola; el primer, intentant protegir els alumnes del col.legi i el segon, intentant treure al director ferit de la zona perillosa. A més, el tiroteig va ferir vuit escolars i un oficial de policia.
Desprès del seu arrest, al ser interrogada pels motius de la seva conducta criminal, un acte, a priori, sense cap mena de sentit, amb fredor i sense mostrar cap mena de penediment, Brenda va contestar: “No m'agraden els dilluns, ho vaig fer per animar el dia".
Aquest luctuós succés va inspirar Bob Geldof que, de tornada a l'hotel, va començar a donar forma a una cançó d'aparença amable però de sabor agredolç. Un tema que titularia "I don’t like mondays" (no m'agraden els dilluns) i que es va incloure en el tercer àlbum de la banda. "I don’t like mondays" s'erigiria en el tema més popular i aconseguit de The Boomtown Rats i, exceptuant els Estats Units, es convertiria en èxit mundial.
