Perdem la Joventut en cada estiu. Alçant castells sobre la sorra, contemplant de lluny cossos fantasmes, enfonsant-nos al mig de l’horitzó, deixant marxar l’aigua que arriba i no ens pren.  La derrota és tot això: onades llunyanes, velocitats lentes, rafegues de vent que no ens toquen, la vida des d’una altra amplitud.  Fem, sols, el combat del recompte del passat.