Impartir Assignatures no lingüístiques en terceres llengües, i sobretot en anglès, representa un aspecte prioritari de l’espai europeu d’educació superior, del qual forma part la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquesta és la resposta, d’una banda, a una necessitat d’internacionalitzar les universitats i obrir-les cap a l’intercanvi d’estudiants i de professorat i, de l’altra banda, a les exigències acadèmiques i laborals actuals.

Som, doncs, en un context que reuneix Els Mateixos actors que fins ara (l’alumnat i el professorat), però amb una nova variable: un idioma que alguns dominen més que d’altres, però en el qual tots, professorat i alumnat, han de transmetre i construir coneixements. Ignorar aquesta variable i limitar-se a pensar que la funció d’aquest idioma és simplement vehicular i que el que compta són únicament els continguts, seria poc encertat. Aquest plantejament no és vàlid en el cas de l’ensenyament en un idioma estranger, simplement perquè l’idioma, o més aviat la falta de domini de l’idioma, es pot convertir en una barrera tant pel que fa a la transmissió com a la recepció dels continguts. A més a més, un coneixement feble de l’idioma pot dificultar la participació activa a l’aula dels estudiants, sobretot si s’espera que actuïn en la construcció del coneixement, un dels objectius dels nous plans d’estudis.

Tenim el convenciment que ensenyar continguts no lingüístics en altres idiomes exigeix un replantejament d’alguns aspectes del procés d’ensenyament que van més enllà del canvi idiomàtic. En primer lloc, ens cal reflexionar sobre la dimensió educativa d’aquestes assignatures i sobre com es transmeten i es construeixen coneixements en el context d’una llengua estrangera. Podem mantenir els mateixos formats de Classe (per exemple, la classe magistral)? O hauríem d’explorar-ne d’altres, utilitzant noves vies de transmissió de la informació (per exemple, el Campus Virtual) o altres dinàmiques de classe (per exemple, el treball en grups)?

En segon lloc, hem de tenir en compte el que Pérez-Vidal (2007) anomena la dimensió sociocultural d’aquest tipus d’assignatures. El canvi de l’idioma no és absolut, sinó que es produeix en un context de coexistència de diferents llengües (anglès, català, castellà, però també les llengües maternes de tots els alumnes, alguns dels quals nouvinguts o en programes d’intercanvi), i d’aquí ve la necessitat de saber gestionar una situació de multilingüisme i utilitzar-la com a recurs docent.

A través del projecte que presentem, proposem una sèrie d’eines per al professorat universitari que imparteix o es planteja Impartir Assignatures no lingüístiques en anglès. A partir d’una sèrie de preguntes, esbossarem diferents estratègies comunicatives i recursos didàctics per a acompanyar els docents en aquest nou repte. El bloc inclou també un fragment d’una classe universitària impartida en anglès a la UAB i entrevistes amb docents que expliquen com es viuen aquestes assignatures des de dins.