Intervenció del president del Grup Parlamentari Socialista, Miquel Iceta, després de la compareixença de l’expresident de la Generalitat, Artur Mar, a la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament de Catalunya

29 de març de 2017

[enllaç al vídeo de la intervenció]

Gràcies, senyor president,

Senyor Mas, avui vostè compareix davant la Cambra en qualitat de secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya dels anys 2000 a 2012, i en qualitat de president del mateix Partit de 2012 a 2016.

Ho fa en relació al finançament de CDC i de les fundacions que hi estaven vinculades. I ho fa també perquè ja havia comparegut en diverses ocasions per aquest motiu davant la Cambra en qualitat de president de la Generalitat. I s’han produït fets nous.

No crec que sigui sobrer aclarir aquests extrems i tampoc ho és intentar delimitar l’objecte i funció de la compareixença. Això no és un tribunal, ni tampoc una Comissió d’Investigació. Per cert, com vostè ha recordat, ja n’hi va haver una sobre el tema. Aquí no prenem testimonis, ni valorem proves, ni tenim mitjans per investigar els fets relacionats amb el finançament del Seu Partit i de les fundacions que hi estaven vinculades, uns fets que han colpit l’opinió pública.

Avui interessa saber si el que vostè ha afirmat en reiterades ocasions davant la Cambra ha estat o no desmentit pels fets. Avui correspon debatre sobre les seves responsabilitats polítiques com a màxim responsable del seu partit des de l’any 2000 al 2016.

Certament és difícil fer-ho mentre continuen les investigacions policials i actuacions judicials en casos tant rellevants com el cas Palau de la Música i el cas 3%. I deixo de banda altres qüestions com els casos ITV, ADIGSA – que per cert va ser portat als tribunals pel govern de Pasqual Maragall – o les derivades del cas Pujol perquè lluny d’aclarir les coses podríem perdre’ns per les branques, tenint present que vostè, des de l’any 1995 a l’any 2016, va ser successivament Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Conseller d’Economia, Conseller en cap i president de la Generalitat.

Recorden quan va sortir per primer cop el 3% en aquesta Cambra? Era el 24 de febrer de 2005. No crec que ningú ho hagi oblidat, i menys els que hi érem. Ja fa 12 anys que el president Maragall es va referir al 3%, precisament perquè el mateix dia El Periódico de Catalunya se’n feia ressò en un editorial demanant que s’investigués. Vostè, senyor Mas, en termes molt contundents, li va exigir al president Maragall que retirés una afirmació que, certament, no estava sustentada llavors en proves. El president Maragall va accedir-hi i, tot i així, CDC va presentar una querella contra ell, que va ser finalment i feliçment retirada.

Anys després esclatava el cas del Palau de la Música en el que es barrejaven diverses coses: la desviació de fons del Palau a mans privades, els donatius del Palau de la Música a la fundació de CDC, i indicis que apuntaven a un triangle format pel Palau, empreses concessionàries d’obra pública i les fundacions vinculades amb CDC.

A partir de la denúncia presentada per regidors de l’oposició a Torredembarra, s’està investigant també una altra trama de presumpte pagament de comissions al seu partit per concessió d’obra pública.

En tots dos casos vostè ha afirmat sempre i avui ho ha reiterat l’honorabilitat del seu partit, el seu convenciment que no s’ha produït cap delicte ni cap irregularitat, que la responsabilitat en tot cas recauria sobre els successius tresorers del seu partit, els dos darrers, persones de la seva confiança i designats per vostè mateix.

Va ser vostè qui va ordenar el retorn de les donacions del Palau a la fundació del seu partit en virtut d’uns estranys convenis de col·laboració. I així 600.000 euros van retornar al Palau.

En tot cas, el jutge instructor va apreciar que el desviament de fons del Palau de la Música cap al seu partit o cap a les fundacions vinculades al seu partit superava els 6 milions d’euros i va considerar CDC responsable a títol lucratiu imposant una fiança molt important a la que vostès van fer front posant com a penyora immobles propietat del partit.

Sr. Mas, en anteriors compareixences li vaig demanar que tranquil·litzés l’opinió pública desmentint o confirmant els rumors i informacions aparegudes. I vostè ho va desmentir tot i va comparèixer sempre que se’l va requerir. En la darrera ocasió, en una Diputació permanent un cop ja convocades les eleccions de 2015, li vaig preguntar directament què faria si el temps desmentia les seves afirmacions. Jo situava la qüestió, precisament, en el terreny de les responsabilitats polítiques, intentant si és possible desllindar responsabilitats polítiques de fets delictius que estan sent objecte d’una investigació judicial. No ha acabat el judici i vostè té tot el dret de mantenir la seva versió i dir que fins que no hi hagi sentència no hi ha motiu per alterar les seves declaracions davant la cambra.

Però aquí discrepem. El nostre grup, senyor Mas, creu que el pas del temps, les investigacions policials i de la Fiscalia, les actuacions judicials i les informacions periodístiques relatives a aquests dos casos han desmentit les seves paraules.

Per desllindar clarament el que és responsabilitat política del que podria ser eventualment una responsabilitat penal em referiré estrictament a irregularitats i no a delictes que només el jutge pot apreciar. Sé que estem fent un exercici complicat de separar àmbits que tenen massa punts de connexió però, en fi, hi ha coses que són des del nostre punt de vista incontrovertibles.

Sr. Mas, vostè és responsable del nomenament dels senyors Osácar i Viloca com a tresorers del seu partit. Vostè té una responsabilitat en haver-los triat. I diu a més que manté la seva confiança en ells.

Els senyors Millet i Montull han confessat que efectivament CDC es va finançar de forma il·legal a través del Palau de la Música. Vostè pot dir que menteixen, i que ho fan per obtenir un tractament més benèvol per part de la Fiscalia. I que tenen dret a fer-ho.

Té raó senyor Mas, però apareixen massa indicis que alguna cosa irregular succeïa entre el Palau i les fundacions vinculades al seu partit. No només els convenis als que abans he fet referència. Quin sentit té en que la comptabilitat del Palau hi haguessin unes, cito literalment, “factures convergents”? O que es digui que progressivament el 3% es va convertir en el 4% perquè CDC necessitava més diners? Menteixen també petits empresaris que treballaven per les campanyes del seu partit i als quals es demanava que facturessin aquests serveis al Palau de la Música?

O, en referència al 3%, quin sentit té que s’hagi trobat la tarja de visita d’un empresari adreçada al tresorer del seu partit dient:

“Bon dia, Andreu. Et faig arribar els concursos als que ens hem presentat i no hem tingut sort i als que aspirem a tenir sort. Cal que quedem aviat”.

O empreses que diuen que feien donatius a CDC “perquè volien entrar a Catalunya”. O encara aquelles que, en moments de dificultat, obtenien licitacions després de fer generoses donacions?

Vostè diu, i en això no li falta raó, són els tribunals els que haurien d’investigar els procediments de licitació, contractació, concurs i ens haurien de dir el què. Però nosaltres només podem fer la pregunta, no tenim els instruments per esbrinar la resposta.

Crida l’atenció el fet que el primer decret aprovat quan vostè va ser elegit president, atorgués al Departament de presidència la competència sobre, cito literalment, “L’establiment de criteris, direcció i control de la contractació pública”.

Les imputacions dels senyors Rossell i Vives també apunten al pagament de comissions a partir dels concursos d’Infraestructures.cat i de BIMSA.

Sr. Mas, vostè pot seguir afirmant que res d’estrany hi ha en tot això. Que només s’explica en clau de falses declaracions que alguns fan amb l’esperança de veure reduïda la seva condemna, testimonis interessats, o pot dir que les proves documentals són falses. Però nosaltres, que vàrem creure la seva paraula, ja no podem seguir-ho fent. És una qüestió de confiança. La nostra confiança s’ha trencat. Hi ha una gran acumulació d’indicis, proves, testimonis i documents contradiu les seves afirmacions.

Com li deia en iniciar la meva intervenció, no estem en seu judicial. No estem aquí per atribuir a ningú cap delicte. Ni per perjudicar a cap persona que estigui en aquest moment sent objecte d’investigació judicial. Però sí constatem la presència de greus irregularitats que, en la nostra opinió, haurien d’implicar per part seva, per part del màxim dirigent de CDC en el període 2000-2016 l’assumpció de responsabilitats polítiques.

El seu partit, Convergència Democràtica de Catalunya, va decidir canviar de nom no per casualitat. Volien deixar enrere i ben enterrats episodis com el cas Pujol, el cas Palau i el cas 3%. I efectivament renovar el seu projecte polític i obrir una nova etapa política que es correspon al seu anàlisi i als seus objectius pel que fa la independència de Catalunya. Però el fet que vostè, secretari general de CDC de 2000 a 2012 i president de CDC de 2012 a 2016, segueixi avui com a president del PDeCAT fa molt difícil veure com, més enllà del canvi de nom, estem davant d’un canvi real, d’una ruptura amb el passat. Però això és quelcom que només vostè i els seus poden dirimir. Nosaltres només tenim una opinió que òbviament és una opinió de part.

Nosaltres no posem ni posarem en dubte mai la presumpció d’innocència de ningú. Però avui, senyor Mas, estem parlant de tota una altra cosa. De responsabilitats polítiques. I amb tot el respecte, nosaltres creiem que li correspon assumir-les a vostè.

Ningú no pot obligar-lo a fer-ho, però segurament molts que no s’atreveixen a demanar-ho li ho agrairien.

Moltes gràcies.