Tot fent drecera
just al migdia arribava la mort.
Entre el desig i la impotència
jo esperava que es perdés pel camí
però tu i ella ja estàveu conxorxats.

Ella et va prendre. Dolça i exquisida
et va prendre en el son, potser en el somni.
No hi vaig poder fer res, només mirar-vos
i admirar-me de tanta placidesa.
No sé (qui ho sap?), no sé si vas notar
que jo et besava els peus... Ah, vaig trobar-los
càlids com dos ocells, tu els tenies
sempre tan freds i et posaves peücs
—com un infant— a l'hora de dormir...
Ens vam acompanyar una bona estona
abans que entrés el personal de torn
"a treure el mort i netejar la cambra".

Fora, al carrer, algú em va agafar el braç
i va dir no sé què del sol que feia.