Encara que avui en dia a STUCOM impartim cicles formatius d’informàtica amb les tecnologies més actuals, sempre és interessant fer un cop d’ull al passat, i concretament als recursos amb que es comptava en Aquest centre als anys 80.

El Newbrain, aquest petit Microordinador d’uns quants kilobytes de memòria va ser un dels primers ordinadors que va incorporar el centre d’estudis STUCOM com a eina informàtica durant els primers anys de la dècada dels 80.

A les hores Stucom estava situat al carrer Gran Via 659 on, a banda dels estudis oficials, també s’impartien classes extraescolars d’informàtica.

Stucom comptava amb 10 màquines d’aquest tipus on els alumnes aprenien el llenguatge informàtic de moda, el BASIC.

Aquestes classes extraescolars l’any 1983 eren un signe de visió tecnològica i sofisticació per a un centre d’estudis d’aquella època.

Com es pot veure, el centre d’estudis STUCOM sempre ha estat a l’última en els aspectes tecnològics, però què sabem d’aquest microordinador, el NewBrain?

Veiem una breu ressenya de la història d’aquest microordinador.

El naixement del microordinador NewBarin

Aquest microordinador, creat per la casa anglesa Grundy, arrossega una història prou interessant que paga la pena comentar. Som-hi.

Com molts dels lectors sabran o inclús recordaran, durant el final de la dècada dels anys 70 i principis de la dècada dels anys 80 van proliferar microordinadors d’aquest estil com a alternativa als caríssims Apple II, Macintosh o els PC d’IBM.

Aquest microordinador, el NewBrain va ser dissenyat per Sinclair Radionics com un microordinador econòmic, on la idea era la d’arribar a l’àmbit domèstic.

En aquella època, el govern Britànic va adquirir parcialment l’empresa Sinclair Radionics i es veia amb potestat per prendre decisions envers el futur de l’empresa. Per aquest motiu, decideix que l’empresa Newbury continuï amb el disseny i fabricació dels microordinadors en què estaven treballant fins al moment.

A causa d’això, a l’empresa Newbury se li concedeix el disseny i fabricació d’un microordinador encarregat per la BBC. La cadena de televisió se li va ocórrer crear un programa educatiu relacionat amb la informàtica, un mercat emergent en aquell moment. Van pensar vendre un microordinador propi per realitzar el programa, el New Brain.

A l’empresa Newbury sembla que hi havia problemes i començava a endarrerir-se en l’entrega del microordinador desitjat. Tant va trigar que finalment li van assignar el projecte a l’empresa Grundy Bussines Systems ltd.

Va ser aquesta empresa la que finalment va treure al mercat el NewBrain el 1982.

D’aquest microordinador es van fabricar dos models, el model A i el model AD. La diferència entre l’un i l’altre és que el model AD tenia una petita pantalla per poder utilitzar el microordinador sense necessitat de connectar-lo a una pantalla externa.

Característiques del NewBrain

Les característiques d’aquest microordinador són molt primitives si les comparem amb els ordinadors d’avui dia. Els alumnes d’informàtica se’ls escapa un somriure quan estudien les arquitectures d’alguns d’aquests microordinadors d’aquella època. Tot i així, les prestacions no eren del tot dolentes atès pel que estaven destinats aquests sistemes.

Es resumeixen les característiques en la següent taula:

A la imatge següent podem veure la placa base del microordinador NewBrain.

Placa base del NewBrain. Crèdits www.computinghistory.org.uk

El microprocessador, el cervell del sistema era un Z80, un microprocessador molt utilitzat en aquella època. Aquest microprocessador treballava a 4Mhz amb una arquitectura de 8 bits.

A la memòria ROM és on es carregava el sistema operatiu del sistema. El sistema operatiu és un programa que carrega tota una sèrie de línies de codi i poden al servei de l’usuari el maquinari del sistema. En concret aquest microordinador posseïa el sistema operatiu COP 420 M, i utilitzava un intèrpret BASIC ANSI com llenguatge de programació. Aquest ocupava al voltant dels 8 KB.

Aquests tipus d’ordinadors no eren com els coneixem avui dia, és a dir, amb una Interface gràfica, un ratolí, un disc d’emmagatzematge de varis GB o TB, no.

Aquests sistemes estaven dissenyats per a carregar els programes quan s’encenia el sistema.

La pantalla inicial era una pantalla buida on el sistema s’esperava indefinidament a què l’usuari li carregués algun programa. Aquests programes eren bàsicament de dos tipus: educatius o d’oci (programes educatius o videojocs).

Si l’usuari no tenia cap programa o cap videojoc i volia utilitzar el seu microordinador només li quedava el camí de posar-se a programar en BASIC, dissenyant i programant els seus propis programes.

Molts experts coincideixen a dir que a causa de l’oportunitat d’aprendre a programar amb aquests microordinadors, avui dia molts dels nois d’aquella època que van gaudir d’un d’aquests meravellosos microordinadors, avui treballen en temes relacionats amb la informàtica i demostren habilitats en els llenguatges de programació existents actualment.

La memòria RAM era de 32 KB i com passa amb les memòries RAM d’avui dia era volàtil, és a dir, a l’apagar l’ordinador tota la informació continguda s’esborra.

Compilador en llenguatge Pascal. Crèdit: http://www.newbrainemu.eu

Compilador en llenguatge Assembler. Crèdit: http://www.newbrainemu.eu

Videojoc Leapfrog. Crèdit: http://www.newbrainemu.eu

Quant a la introducció de la informació, el NewBrain comptava amb dues entrades per a disc flexible de 5 ¼” de fins a 800 KB, dues unitats de cinta cassettes. També portava un port de connexió per a impressora, un port d’expansió i els connectors per a monitor o TV.

Part de darrere del NewBrain, on es poden veure tots els ports de connexió.

Llavors, de quina manera l’usuari emmagatzemava informació de forma permanent?

Aquest microordinador, d’igual forma a com ho feien altres sistemes de l’època, com l’Spectrum, l’MSX, el Commodore o l’Amstrad utilitzaven cintes magnètiques per emmagatzemar la informació.

Aquestes cintes de cassette, eren les típiques que s’utilitzaven per gravar i reproduir música en radiocassettes. Mitjançant uns connectors de sortida i entrada de dades el reproductor carregava programes o gravava informació en les cintes magnètiques.

Cinta cassette per emmagatzemar informació permanent

Cassette per emmagatzemar informació permanent.

Aquest microordinador també donava l’opció d’incorporar lectores/escriptores de discs flexibles, però aquest perifèric no estava a l’abast de tothom.

Perifèrics del NewBrain. Crèdits http://museo8bits.com/ficha2.php?nombre=newbrain

Quins programes es podien adquirir per treballar amb el NewBrain?

En aquell moment, la indústria del software no estava com la podem percebre avui dia. En aquella època, no era fàcil obtenir programes per tal de treure-li partit al teu ordinador, no hi havien botigues per tot arreu especialitzades en hardware i software com passa avui. Normalment, els programes es venien per catàleg en la modalitat d’enviament per correu postal.

Una llista dels programes que els usuaris tenien més o menys al seu abast i en format cassette és la següent:

• Comptabilitat personal
• Base de dades
• Programa per programar en llenguatge màquina.
• Tractament de textos
• Nanofact (facturació)
• Arxiu de llibres
• Comandes
• Escacs
• Multijocs
• Curs de BASIC i manual del principiant

El NewBrain, amb tots els seus perifèrics i programes es va convertir en una opció seriosa per a l’empresa, la gestió, la branca científica i tècnica.

Pedro Porcuna López