raig de Maig que refresca els sentits,
el cor avui pensa serè
olor de terra mullada que persuadeix la calma.
Muntanya verda somriu embriagada d’aromes,
llàgrimes del cel que banyen el mar
on s’escola l’horitzó del mateix color,
gavines que volen buscant un refugi,
plou, elixir de serenor
l’ànima es despulla i es mulla
vulnerable al sentiment.
Tendre plugim cau amb gràcia,
i les ments recobren delicadesa
observant el xapoteig de l’aigua
buscant tranquil· litat.
Àngels Solé Iniesta. Quan cau la Pluja.
Premi Sant Jordi/99 Les Borges del Camp
