Pedro Sanchez,  l'actual president del govern espanyol

Vista la crispada situació de la politica espanyola, i també del caos politic de Catalunya, no hi veig cap altra alternativa vàlida, coherent i necessària que votar a Pedro Sanchez, per a barrar l'accés al govern central a la dreta ultraconservadora del PP que lidera el rabiós Pablo Casado.

En més d'un post al llargdels darrers quatre anys, he manifestat obertament que m'he abstingut en les diverses convocatories electorals d'aquest anys passats, Ningú mereixia la meva confiança, i em ressistia anar a votar per a que cap politic ni cap partit politic utilitzés el meu vot per a rebregar-lo, que és el que fan molts portits un cop els ciutadans hem votat.

Peró des dels dos darrers anys, he anat observant com els politics, en general, s'han atrevit a sortir de mare, a desobeir lleis i normes que, diuen, ens hem donat tots per a una major convivència i entesa. Aixó no ja sigut aix-i no ho és a dia d'avui, mentre escric aquest post. Concretament les relacions i l'ambient politic entre la resta d'Espanya i Catalunya han arribat a un punt insuportable.

Madrid tancat en si mateix emparat sota la cúpula pètrea de la Constitució del 68, i Catalunya amb el govern del nostre país anclat en un molt poc previsible referendum acordat per les dues parts. I és més, la situació politica catalana, al llarg de les darreres setmanes, ha explosionat com era d'esperar, reventant per dreta i esquerra aquella unitat ficticia del soberanisme i de l'independentisme. Tot era una autèntica quimera des del començament fins al final de la recta de la DUI mai declarada ni segellada, perquè sempre ha estat plena de curves.
Des de Brusel.les, l'ex president Carles Puigdemont, per cert fugit de la justicia espanyola, i no exiliat del país, juntament amb l'actual president Quim Torra, marioneta del Puigdemont, s'han tret de la butxaca una altra historieta de TBO "La Crida". 

Rajoy i la perversa retòrica de la dreta nacionalcatòlica

És evident que aquest nou invent politic que s'ha dissenyat des de Bèlgica, no té cap altra finalitat que bombejar durant un temps indeterminat, una mica d'oxigen al Puigdemont i al Torra i, també, a una colla de gent que els segueix rient les gracietes d'uns moribunds politics que es ressisteixen a morir i deixar en pau al seu propi pais.

Abans deia del Puigdemont que no era un exiliat, sino un simple fugit de la justicia, i és així de cert i inqüestionable. Puigdemont va fugir de Catalunya, d'Espanya, a la chita callando, com diuen per l'aspra i ampla Castella. Tant fou així, que la seva fugifa era ignorada fins i tot pels qui li van fer costat fins al final, fins el dia 27 d'octubre d'ara fa un any, proclamant una República inexistent.

L'ex president va fugir de la justicia com ho van fer els altres consellers que van emprendre camí cap al Benelux, deixant a la resta cabrejats i desencisats per tanta ignominia politica i també humana. Lluis Companys va morir per Catalunya, peró Puigdemont, i els que van fugir amb ell, van abandonar-la deixant a l'estacada als seus companys de govern i als ciutadans. Covards!.

És, doncs, per tot plegat, que a partir d'ara, en totes les convocatòries electorals que es facin, el meu vot el destinaré al PSC, de manera que serà un vot directe per a que Pedro Sanchez pugui disposar d'una propera legislatura parlamentària plena i amb la majoria suficient per a portar a terme el seu programa que ja té dissenyat i anunciat.

Votar Pedro Sanchez ens garantirà un govern de centre esquerra vàlid per a barrar el pas al repugnant PP i al patètic partit de l'Arrimadas.