L'1-O del 2017 va ser un intent fallit i irrellevant politicament parlant, d'un Referendum que en cap país realment democràtic seriós i responsable, validaria. El 1-O va ser, com a màxim, un assaig de mobilització social que va perdre tota eficàcia legal i juridica per dues raons fonamentals.
Va ser un referendum del tot il.legal, i el sol fot que una urna, segur que en van ser més, quan les traslladaven de lloc amb paperetes dintre, va caure al terra escampant tos vots teoricament emesos hores abans.

A més, quins constrols i supervisió de les urnes es van fer per a garantir que ningú va fotres grapats de paperetes a les urnes?. No endebades, cap país de la Unió Europea ni de cap altre indret del món, van donar cap importància ni valor a un referendum que el seu fracàs ja estava anunciat d'antuvi.

Així doncs, la farsa politica i mediàtica que els sectors sobiranistes i antisistema catalans estan retroalimentant per a no perdre quaotes de poder, ja fa massa pudor de manipulació sectària dels sentiments nobles de determinats sectors socials i també politics.

Entre un president de la Generalitat que sembla més un agitador social permanent, que el màxim responsable del present i del futur de la nostra societat, pel mig de la dança macabra de l'independentisme somniatruites, treuen el nas els impresentables antisistema de la CUP, aquells, cal recordar-ho, que ja anunciaven un corralito quan Catalunya fos independent. 

El portaveu de la CUP que no para d'agitar a la revolta social, en especial a la seva secta destructiva d'Arran i demés CDR, exigint no aprovar pressupostos i tirar pel dret amb la ja massa mastegada i babejada declaració unilateral d'independència, el que hauria de fer és plantejar rigiriosament alternatives també rugoroses, fiables i assumibles, per a que se'ls comenci a tenir en compte.

Els de la CUP haurien d'assumir d'una puta vegada, que malgrat haver tingut 10 diputats al Parlament de Catalunya, ara en tenen solament 4, i de ser un punt clau per a mentenir la majoria parlamentària, els seus companys de viatge en aquesta aventura sobiranista sociopolitica que no porta enlloc, n'estan  farts de les continuades sortides de to i de les misèries de la CUP.

Ja comencem a estar força farts de veure els politics amb responsabilitats de govern, dedicar més temps a visitar el politics presos a resultes de la fallida declaració unilateral d'independència del passat dia 27 doctubre, i veure'ls, en canvi, més preocupats pels assumptes de govern.

El Parlament de Catalunya s'ha convertit en una extensió dels despatxos dels partits sobiranistes. Allí, pe aquell edifici, es fan més paseillos pels passadisos i despatxos per parlar quina en preparen de nou per a la propera estracanada politica, que per a debatre amb responsabilitat qüestions per a millorar el pais.

Jo no vaig anar a votar el 1-O, ni vaig anar a votar el 21-D. El meu vot, com el de qualsevol altre ciutadà, és massa valuós com per a tirar-lo a una quadra de porcells.