Vaja home, el niñato pepero pretendent a la trona que el M. Rajoy fa poques setmanes que va deixar buida, em refereixo està clar al Pablo Casado, aquell que no se'n recorda de si va anar o no a classe pel màster, defensa les politiques socials i econòmiques del Rajoy i de l'Aznar.
En una paraula, Pablo Casado defensa a ultrança l'enriquiment sense limits i descontrolat de les grans fortunes espanyoles i dels rics que han crescut com revellons durant la crisi, i als de l'IBEX-35 faltaria més, mentre que el poble que ha pagat cruelment la sortida de la crisi, reb uns salaris de miseria, contractes laborals miserablement de vergonya per hores, per setmanes o com a màxim per temporades d'estiu o d'hivern, segons faci calor o fred.
I aquesta és la España va bien del M. Rajoy i la España que vol i desitja el deixeble politic de l'Aznar i el que vol ser el president del corrupte i putrefacte Partido Popular fundat pel ministre franquista Manuel Fraga Iribarne. Vade retro l'España de miseries, vade retro!.
Com poden atrevir-se a reivindicar l'España dels desnonaments massius, del salvatge sistema especulatiu amb els habitatges i lloguers per part dels Fondos Buitre, que s'alimenten dels cadàvers de les families que han vist com membres de la casa han arribat a suicidar-se acorralats per la desesperació?.
Quina España reivindicava el tal M. Rajoy, els de la Caixa B del PP, els de la corrupció massiva per qualsevol racó i parcel.la de poder que olstentés aquest partit emmerdat fins la boca per correligionaris seus, que prevaricaben, robaben, jugaven al tràfic d'influències, arranjaven contractes d'obres públiques per a cobrar comissions, etc, mentre el poble lluitaba i lluita a la desesperada per un lloc de treball precari?.
S'atreveixen a dir i proclamar que España va bien, mentre que des de l'OCDE els hi estira les orelles que els hi hauria de fer sortir els sofocs, per la precaritat laboral, per la miseria de la qualtitat dels treballs que s'ofereixen i per la temporalitat dels contractes que són, majoritariament, per temporades.
Peró ells impertèrrits, esperpènticament segueixen amb la seva aorrida lletania fastigosa de l'España va bien. Mai, España. havia tingut uns governs tan antisocials, tan insolidaris i tan antihumans.
I entre tant els rics augmenten en nombre i en qualitat, en el sentit d'acumular més riquesa de la que ja tenien, l'Ibex-35 campa a sus anchas Castilla, marcant el pas dels governs del PP, i afavorint escandalosament a les multinacionals elèctriques, especialment, en detriment de les energies netes que, ves peron, se les va penalitzar.
Fastigosos, aixó és el que us puc dir a tota la colla de gent del PP. Mai em tindreu al vostre costat, peró sempre em trobareu en front vostre. Per dignitat personal, per ètica, per justicia, per moral i per humanitat, mai, mai podré estar al vostre costat, ben al contrari.
La vostra España, pel que a mi fa, us la podeu fotre ben bé pel cul, perquè a mi, aquesta España, em repugna, fa que senti vengonya de ser español. Només confio, en aquests moments, amb el precari govern del socialista Pedro Sánchez.esperant que sigui capaç de redreçar tot el que el Rajoy i els seus han destroçat i malmès al llarg dels seus dos patètics i fatídics governs.
Com poden atrevir-se a reivindicar l'España dels desnonaments massius, del salvatge sistema especulatiu amb els habitatges i lloguers per part dels Fondos Buitre, que s'alimenten dels cadàvers de les families que han vist com membres de la casa han arribat a suicidar-se acorralats per la desesperació?.
Quina España reivindicava el tal M. Rajoy, els de la Caixa B del PP, els de la corrupció massiva per qualsevol racó i parcel.la de poder que olstentés aquest partit emmerdat fins la boca per correligionaris seus, que prevaricaben, robaben, jugaven al tràfic d'influències, arranjaven contractes d'obres públiques per a cobrar comissions, etc, mentre el poble lluitaba i lluita a la desesperada per un lloc de treball precari?.
S'atreveixen a dir i proclamar que España va bien, mentre que des de l'OCDE els hi estira les orelles que els hi hauria de fer sortir els sofocs, per la precaritat laboral, per la miseria de la qualtitat dels treballs que s'ofereixen i per la temporalitat dels contractes que són, majoritariament, per temporades.
Peró ells impertèrrits, esperpènticament segueixen amb la seva aorrida lletania fastigosa de l'España va bien. Mai, España. havia tingut uns governs tan antisocials, tan insolidaris i tan antihumans.
I entre tant els rics augmenten en nombre i en qualitat, en el sentit d'acumular més riquesa de la que ja tenien, l'Ibex-35 campa a sus anchas Castilla, marcant el pas dels governs del PP, i afavorint escandalosament a les multinacionals elèctriques, especialment, en detriment de les energies netes que, ves peron, se les va penalitzar.
Fastigosos, aixó és el que us puc dir a tota la colla de gent del PP. Mai em tindreu al vostre costat, peró sempre em trobareu en front vostre. Per dignitat personal, per ètica, per justicia, per moral i per humanitat, mai, mai podré estar al vostre costat, ben al contrari.
La vostra España, pel que a mi fa, us la podeu fotre ben bé pel cul, perquè a mi, aquesta España, em repugna, fa que senti vengonya de ser español. Només confio, en aquests moments, amb el precari govern del socialista Pedro Sánchez.esperant que sigui capaç de redreçar tot el que el Rajoy i els seus han destroçat i malmès al llarg dels seus dos patètics i fatídics governs.
