Quan un afamat descontrolat de poder i de glòria guanya unes eleccions de forma tan folgada com les realitzades ahir a la islamitzada Turquia controlada per la casposa casta politica islàmica de la familia Erdogan i dels seus llepaculs rastrers, no es pot pensar en altra cosa que amb pucherazo electoral.

Aquest ambiciós de poder sense limits,-ja veurem que els demanarà l'erdogan més als turcs d'ací a un temps-, després de planificar-se la gran farsa teatralitzada del cop d'estat militar, ha decapitat politicament, militarment, socialment i culturalment a decenes de milers de turcs, simplement per salvaguardar els interessos imperdonables deñ clan Eerdogan.

Aquest patètic esperpent aprenent a sultà que es diu Recep Tayiip Erdogan, amb la seva pertinaç i salvatge persecució contra el noble poble kurd, tot i tractar-se d'un musulmà radical sunita, no ha fet cap mena de fàstic en aliar-se amb el règim criminal/terrorista dels Ayatolah iranians, ni amb el volatil i imprevisible president rus Vladimir Putin. 

Un tandem molt poc entenedor, per part de l`Erdogan, si tenim en compte que la banda terrorista i criminal de Daesh (l'anomenat Estat Islàmic), de credo sunita, va comptar amb el suport i els sliencis traidors i complices del turc aprenent a sultà, i que Aquesta gentusa assassina de Daesh van masacrar, especialment als territoris que van ocupar a l'Iraq majoritàriament xiIta, a la població auctòtona precisament per ser xiïta. 

Paradoxes inconfesables pròpies de l'islam, que des de que el fals profeta Muhammad es va inventar aquesta subreligió,-a resultes d'un aiguabarreig que va fer del judaisme amb retocs de judeocristianisme i es va morir l'any 632 d.C-. les lluites, enfrontaments i guerres intestines s'han anat succeïnt periodicament entre les dues corrents majoritaries de l'islam, els sunites i els xiïtes.

Malgrat aquesta nefasta pàgina de conflictes entre les dues grans families islàmiques, en la guerra de Siria tot ha valgut i tot ha sigut beneït en ares a aplastar el règim absolutista del clan alauita de la familia Assad.

No deixa de sorprendre que tant la Unió Europea com els EEUU han permés aquesta masacre humana i la destrucció de gairebé dos terços del territori de Siria, un país que cal recordar va nèixer en temps de la descolonització, per allà els anys vint, arran d'arrancar el territori que ocupaba el decadent imperi otomà, avui Turquia.

Potser és per aixó que el malèfic Erdogan ambiciona anar ocupant pam a pam una part important del territori sirià?. De fet, aprofitant els silencis covards d'Europa i dels EEUU per que fa a la guerra de Siria, no fa gaires mesos ja va ocupar la ciutat d'Afrin, expulsant de mala manera els seus resident, i assassinant als que es resistien marxar de les seves cases on vivien des de fa generacions.

Com pot ser que la meva Europa, aquesta vella i decrèpita Europa que ha perdut el nord, continui mantenint silenci i mirant cap a un altre costat, davant dels fets consumats criminals que ha comés i continua cometent l'islamista Erdogan, l'impacient aspirant al cetre del sultanat turc del segle XXI?.

Ignoro quina mena d'assessors tenen els màxims dirigents de la UE pel que fa als asumptes del món islàmic, dels relacionats amb Turquia en particular i del Proxim Orient en general, perquè la gestió que en fan d'aquests complexos problemes i conflictes, és absolutament desastrosa i destructiva per a la propia Unió Europea, que cada cop s'islamitza més, fet que m'obliga tancar aquest post no abans de dir ben clar i ben alt NO A LA ISLAMITZACIÓ D'EUROPA, I NO A L'ISLAM A CASA NOSTRA!. I per cert, què hi foten a la Unió Europa tants turcs adoradors del seu particular sultà Erdogan?.

Chakir El-Homrani, conseller de Treball de la Generalitat

I a Catalunya per si no en tenim prou d'islam, els de JuntxCatalunya amb connivència clara amb els d'ERC, han assegut a la butaca de la conselleria de Treball a Chakir El-Homrani, un musulmà marroquí, i els d'ERC ens han colocat a una musulmana, amb mocador simbol religiós islàmic al cap inclós, en un escó del Parlament de Catalunya.
No espereu mai, ni uns ni altres, el meu vot, perquè segur que si vaig a votar en properes eleccions votaré a una formació d'aquelles que els pijoprogres i els bonistes poca pena les anomeneu xenòfobes o racistes. Mai he votat moviments socials o partits politics d'aquests signes, peró m'hi aboqueu vosaltres amb les politiques ètniques que promoveu. Mai estaré al vostre costat.
Caldria veure i contrastar qui són realment els xenòfobs i racistes. D'ací uns dies en penjaré un post sobre aquesta qüestió tan tractada sectàriament i amb perversió pels politics i per alguns àmbits socials i culturals d'aquesta patètica Catalunya i d'aquesta patètica i esperpèntica Unió Europea.