Si des de Madrid i des de les terres de Castella s'han pensat alguna vegada que amb la repressió permanent de l'article 155 de la Constitució del 1978 amansiran a més de dos milions de catalans amb dret a vot, és que en algun moment, alguns han trepitjat un pasterot de merda.
Al dir alguns vull referir-me al bloc inamobible españolista més ranci que hagi ensenyat el seu rostre sense cap rubor des de la democràcia post franquista.
El Tripartit Constitucionalista que aplega,- com si fossin una mateixa formació politica embolicada com un bunyol amb la bandera española -, als del PP (Partido Podrido), als del PSOE, els socialdemòcrates que ja no aixequen el cap ni als seus antics feus de la vella Europa, i als de la taronja que tenen un líder, l'Alberto Rivera, que l'any 2009 va concòrrer a les eleccions europees amb la formació ultradretana neonazi de Libertas, van ben bé dats tots tres si es pensen que ja han triomfat i aplastat els catalans. Per cert, a Ciudadanos ja comencen a sortir a la llum alguns casos de presumptes corrupteles de politics de les seves files taronges.
El conflicte obert entre Catalunya i España, lluny de tranquilitzar-se a nivell social, i també politic, s'està trencant més; la separació és cada cop més profunda i amb les voreres del riu cada que els separa més distants.
El 155, el número de la Bèstia, no fa altra cosa que confirmar i reafirmar ben a la vista, que la divisió social, cultural i no cal dir politica entre els dos blocs, abans no es curin les profundes ferides que s'han obert i que a hora d'ara s'estan gangrenant perillosament, hauran de passar generacions.
La desfeta a causa de la intransigència i la duresa repressiva que Catalunya ha patit i continua patint en mans de l'espanyolisme més decimonònic capitanejat pel Tripartit constitucionalista, tard o d'hora s'adonaran que l'hauran cagat de mig a mig, peró alesohres ja no tindrà la sol.lució desitjada per part seva.
Per cert, i parlant de la Constitució del 1978, els primers en haver-la trepitjat durant els darrers 40 anys són precisament els partits i governs de tots aquests anys, PP-PSOE, que han deixat totalment de banda articles tan vitals, i que avui són de mpaxima actualitat, que consagren els dret dels ciutadans espanyols a tenir un habitatge, article 47 de la Constitució, i un lloc de treball dignes, article 35 de la Constitució. La pèrfida insolència politica espanyola no té semblança enlloc del món.
La seva resporta, la de la casposa casta politica, ha sigut beneficiar als Fondos Buitres, vendre milers d'habitatges de promocoó pública als especuladorss, no fer res per a frenar decididament els abusos en els preus del lloguer d'habitatges, i de crear miserables llocs de treball tant precaris com els contractes laborals per hores, per dies treballant a destall durant 12 hores diàries. I no cal ja ni parlar de la pocavergonya del Rajoy i dels seus pel que fa al maltracte que reben els jubilats i pensionistes. És tot tan escandalós, pervers i podrit, que no es mereixen el sou que cobren.
Aquestes han sigut i continuen sent les politiques d'aquests partits que es declaren constitucionalistes de merda. Només es mereixen que cada dia, quan els ciutadans ens llevem del llit, ens caguem amb tots vosaltres dia sí i dia també.
El conflicte obert entre Catalunya i España, lluny de tranquilitzar-se a nivell social, i també politic, s'està trencant més; la separació és cada cop més profunda i amb les voreres del riu cada que els separa més distants.
El 155, el número de la Bèstia, no fa altra cosa que confirmar i reafirmar ben a la vista, que la divisió social, cultural i no cal dir politica entre els dos blocs, abans no es curin les profundes ferides que s'han obert i que a hora d'ara s'estan gangrenant perillosament, hauran de passar generacions.
La desfeta a causa de la intransigència i la duresa repressiva que Catalunya ha patit i continua patint en mans de l'espanyolisme més decimonònic capitanejat pel Tripartit constitucionalista, tard o d'hora s'adonaran que l'hauran cagat de mig a mig, peró alesohres ja no tindrà la sol.lució desitjada per part seva.
Per cert, i parlant de la Constitució del 1978, els primers en haver-la trepitjat durant els darrers 40 anys són precisament els partits i governs de tots aquests anys, PP-PSOE, que han deixat totalment de banda articles tan vitals, i que avui són de mpaxima actualitat, que consagren els dret dels ciutadans espanyols a tenir un habitatge, article 47 de la Constitució, i un lloc de treball dignes, article 35 de la Constitució. La pèrfida insolència politica espanyola no té semblança enlloc del món.
La seva resporta, la de la casposa casta politica, ha sigut beneficiar als Fondos Buitres, vendre milers d'habitatges de promocoó pública als especuladorss, no fer res per a frenar decididament els abusos en els preus del lloguer d'habitatges, i de crear miserables llocs de treball tant precaris com els contractes laborals per hores, per dies treballant a destall durant 12 hores diàries. I no cal ja ni parlar de la pocavergonya del Rajoy i dels seus pel que fa al maltracte que reben els jubilats i pensionistes. És tot tan escandalós, pervers i podrit, que no es mereixen el sou que cobren.
Aquestes han sigut i continuen sent les politiques d'aquests partits que es declaren constitucionalistes de merda. Només es mereixen que cada dia, quan els ciutadans ens llevem del llit, ens caguem amb tots vosaltres dia sí i dia també.
