Xavier Doènech, tindrà a les mans la balança per a formar el nou Govern

Si els catalans que estimem realment la llibertat i la democràcia, i que desitjem el màxim respecte envers la nostra llengua i cultura catalanes, no podem perdre de vista la fita del 21-D on tots plegats ens hi podem jugar el futur.

Molt amatents haurem d'estar a les maniobres i ambigüitats permanents que està mantenint el candidat del PSC-PSOE, Miquel Iceta, pel que fa a quina utilització en farà de la vintena i escaig de diputats que sembla que obtindrà a partir de la nit del proper dia 21 de desembre.
Diu que vol ser el president; diu que no donarà el seu suport parlamentari als independentistes (ERC, JuntsxCatalunya i la CUP), i que en principi tampoc donarà suport a les aspiracions de l'Inés Arrrimadas, la de Ciudadanos.

Diu, l'Iceta, que mai estarà al Costat Dels Qui ho volen trencar tot, peró tampoc hi estarà al costat dels qui no volen trencar res, en referència al sector independentista, i al sector immobilista i ultra dretà prou conegut: la coll del PP+C's.

Avui, peró, en una televió d'àmbit espanyol, el Miquel Iceta ha repetit que no donarà suport als independentistes, peró, alerta!!, no ha fet cap referència al que farà amb els de la dreta pura i dura del Rajoy i del fracassat ultradretà, Alberto Ribera. No oblidem la juguesca que aquest personantge va protagonitzar amb l'extrema dreta europea, Libertas, l'any 2009 a les eleccions per al Parlament Europeu. En aquella ocasió, el Rivera, es va fotre la gran hòstia politica, perquè no va assolir l'escó al Parlament Europeu.
Hem d'evitar, totes per totes  que el dia 21-D guanyi aquest politic marcat per les seves alegries amb els extremistes de la dreta. Alerta catalans amb aquests dos candidats, Iceta-Rivera, perquè a Madrid tenen tots dos uns molt bons i ambiciosos padrins.

El Miquel Iceta té el suport del Pedro Sánchez, el del 155, i a més tots dos tenen el suport incondicional anticatlà del Felipe González i de l'Alfonso Guerra, el del cepillo estatutari, un parell que ja han demostrat abastament les grans simpaties que tenen per Catalunya i amb als els catalans. Per l'altra costat, està el Alberto Rivera versus Arrimadas, que són com els escolanets de sagristia del pope Rajoy i de la seva cort terrenal i servil que sempre, imperterritament, li riuen les gràcies i també les desgràcies. 

Miquel Iceta juga amb la perversa ambigüitat del que farà el dia després

Alerta en deixar en mans d'aquests politics els destins de Catalunya, en deixar les mans lliures d'aquests depredadors politics el present i el futur de Catalunya, perquè la poden esmicolar i desnaturalitzar-la, convertint-nos a tots plegats en pàries a la nostra pròpia terra.
En mig d'aquest desgavell i de despropòsits dels qui s'autodenominen constitucionalistes, i dels radicals independentistes, hi ha algú que lidera, amb encert i alhora amb moderació i racionalitat, un sector prou important de la politica catalana, em refereixo a Catalunya en Comú.
I e m refereixo, com no podia ser de cap altra manera, al diputat Xavier Domènech, que esdevè la veu seriosa, encalmada i realista de la politica catalana dels darrers temps i que, ara, encara resulta més imprescindible i vital, per a que Catalunya recuperi la serenitat i el seny que tanta falta fa en els àmbits politics, especialment, peró també en els socials i fins i tot culturals del nostre pais.
Si el dia 21-D decideixo anar a votar, sense pensar-m'ho ni un moment, votaré fins i tot amb esperança als de Catalunya en Comú. Serà la única força politicosocial catalana que podrà plantar cara a tota la resta de vividors de la politica, i decidir qui serà el nostre futur president de Catalunya, i per tant, qui decidirà la composició del nou Govern sorgit de les urnes del 21-D.