El temps meteorològic està realment alterat i descontrolat. Temperatures anòmales i persistents a l'estiu, una tardor que sembla interminable amb petits espais de temps que el fred sembla que s'hi vulgui colar per a quedar-s'hi, Les Reserves d'aigua a Catalunya que van mimvant, tot i que els pantants catalans estan ça millor que els del noroest i sudoest pedninsular, etc.

I la pluja que sembla que quan arriba a l'alçada de la Peninsula Ibèrica s'espanta i gira cap al norest, tot deixznt-nos amb un pam de nas als qui esperem que plogui un dia sí i un altre també. Fa Cosa de deu dies, ens va visitar per l'oest peninsular una borrasca que quan va travessar el territori, inclós Catalunya, ba deixar uns quante ruixats i poca cosa més.

Curiosament, aquella dèbil borrasca quan va arribar a l'alçada de les costes de Tunissia i de les ïlles de Còrcega i Sardenya, es va aprofundir generant per sorpresa un cicló mediterrani que va provocar forts vents i pluges intenses al sud d'Itàlia i a les costes occidentals de Grècia. I els d'aqui ens ho miravem estupefactes.

La cosa no és per a fer-hi broma, en absolut. A les terres castelllanes de Lleó, la cosa no està per a fer festes. L'aigua que encara tenen en reserva, és tan minima, que si no plou amb ganes i durant dies, les restriccions per al consum humà està cantat. El mateix està passant als sudoest, a Andalusia i Pais Valencià, on també les reserves d'aigua es van reduïnt generant preocupació per a l'agricultura.

Lectura de fa una setmana de les reserves a les conques peninsulars

Fa dos anys que diari digital El Economista ja es preguntava si no seria bo la construcció de nous embassaments, per a aprofitar al màxim l'aigua en èpoques de pluja, i incrementar le reserves. Tot apunta a que pel allà els anys 2090, la Peninsula Ibèrica serà com una perllongació de sòl desèrtic saharià, això diuen, al menys.
Malgrat tot, la cosa no és de fa quatre dies. Fa 11 anys, l'any 2006, ja es parlava de les sequeres, de la reducció del règim pluviomètric i de la manca d'aigua.
La cosa és molt més seriosa del que sembla que preocupa als politics. Aqui ni des de Madrid ni des de Barcelona es parla de projectar nous pantans, o bé de formalitzar la construcció de plantes desalinitzadores de l'aigua de mar. Vull recordar aquells anys del president José Montilla, quan també hi va haver crisi aquifera i es va construir la desaladora de Barcelona, i es pensava en construir-ne una altra a l'àrea del Baix Penedès-Garraf.
Van vanir les pluges, es va normalitzar la situació i d'alló si te he visto no me acuerdo, com si la consttucció d'una pantà o d'una desaladora fos cosa de quatre dies i mig. Tenen els politics que diuen que ens governen plans rigorsosos i creïbles per a afrontar una crisi humana i agrícola per la manca d'aigua?.

Les previsions pluviomètriques per al proper trimestre no són gens engrescadores