Amb personatges trogloditics de la politica espanyola com l'Alfonso Guerra i Felip González que ja haurien aplicat l'article 155 de la Constitució espanyola contra el Govern de Catalunya, i amb personajillos com la Rosa Diez que sembla que ja desvarieja, o amb l'inepte i mediocre president, Mariano Rajoy, que ja no sap ben bé com es diu el president-dictador de Veneçuela, anem ben apanyats.
Catalunya-Espanya, España-Cataluña, tanto monta monta tanto, són com dos trens que, tot just van sortir de l'estació, es van desincronitzar i durant el recorregut s'han anat entrecreuant per diferents canvis d'agulla, i ja estan a punt de fotre's la gran òstia d'ací a unes 72 hores sense que ningú, sembla, que pugui o sàpiga aturar la topada frontal.
La reiteració del president Carles Puigdemont i de diversos consellers del seu govern en plantar cara a resolucions judicials respecte a laparòdia fracassada abans d'hora del referendum sobiranista, no fa altra cosa que atiar la potencia de la màquina de tren per a provocar conscientment l'embestida ferroviària i causar el consegüent descarrilament dels dos convois.
Tampoc ho posa gens fàcil la Moncloa, que per causa de la covardia manifesta del Rajoy i del seu Govern, s'ha dedicat a utilitzar els tribunals, inclòs el TC, com a substitut de les tasques de govern del PP que aquesta gent no és capaç d'afrontar amb valentia i coratge. Rajoy ha esquivat l'aldarull politico-judicial parapetant-se darrere de les parets de la Casa Blanca per a demanar auxili i ajuda al Trump de torn, per a tapar les incapacitats vergonyoses politiques de la Moncloa.
Tor plegat és més que patètic i esperpèntic, i els qui patim les conseqüencies de les arrogàncies estúpides i de les mancances covardes d'uns i d'altres, som els ciutadans que ens utilitzen porcament per als seus pròpis fins i interessos personals i de partit.
En el fons, el poble som utilitzats com les titelles inertes per guarnir el gran teatre politic i mediàtic que, periodistes i partits politics, han sabut explotar fins el paroxisme en benefici propi.
Més audiència mediàtica de determinats canals audovisuals, i més publicitat dels màxims responsables de la politica actual. Total per a que d'ací a poques setmanes es convoquin eleccions catalanes per a elegir un nou Parlament i un nou govern si s'escau.
De tot aquest enrenou politic ningú en sortirà indemne, ningú, i les aigües s'aniran calmant, i la seva energia alentint, fins que tot quedi gairebé iguals que abans. I d'ací a 300 anys més, possiblement uns altres catalans i uns altres espanyolistes es tornaran a picar les crestes. Ben cert és que tanta angunia i fàstic em fot el pensament únic feixista de l'epanyolisme radical, com el pensament únic del feixisme de l'ndependentisme radical i irracional de Catalunya. Per tot plegat, no faré el més minim esforç per anar a votar, encara que fós possible.
Addenda.- La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, és una mostra clara del què defensen els politics, tots sense excepció. Els d'un bàndol i els d'un altre, tant s'hi val.
