Els gasos pestilents que emergeixen de les clavegueres de la CUP, són el perfecte combustible per a que l'aparell autoritari i sord del Govern de Mariano Rajoy, es mantingui enrrocat des de fa cinc anys pel que fa al conflicte de l'independentisme català.

La CUP que ha doblegat les politiques de l'actual govern de la Generalitat de Catalunya, primer exigint el cessament de l'ex president Artur Mas que fou substituït per l'actual president no elegit pels ciutadans, Carles Puigdemont, imposant els seus criteris i Les Seves politiques antisistema, ha anat abocant el Govern a la timba suicida del referendum del 1-O. Curiosament, els de JuntsxSí s'han afegit al perillós joc que ja veiem fins a on ens ha portat.

Fa massa setmanes que la manada de cadells salvatges de la CUP es dedica a fer escrache als alcaldes i regidors d'aquells ajuntaments de Catalunya que en el seu dia van decidir respectar l'actual ordenament legal i juridic tant d'Espanya en conjunt com el de Catalunya.

Persecució pels carrers dels politics locals especialment del PSC, del PP i de C's, escridassaant-los, assenyalant-los en cartells penjats pels carrers i fins i tot insulttant-los tractant-los de feixistes. Aquesta porca manada pestilent de la CUP, sortida de les fastigoses clavegueres suburbanes catalanes, s'atreveixen a tractar de feixistes a qui vol complir i respectar les lleis, ignorant que precisament els feixistes i neonazis o a són ells, els de la CUP, utilitzant tècniques intimidatories que ja utilitzaven els nazis contra els jueus especialment.

Assenyalen als seus contraris; els nazis també ho feien marcant les cases i els comerços i sinagogues alemanyes amb l'estrella de David, amb cartells on surten les fotografies o serigrafies dels rostres dels politics del PSC, de C's i del PP, i destroçar tres vehicles de la Guardia Civil, això no és agressió i violència Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya?. Si no és violència, què és per a tu aquesta persecució humana i aquesta bestialitat social?.

Impedir dormir a funcionaris, en aquest cas de l'Estat espanyol, organitzant escridassades a altes hores de la nit davant d'una caserna de la Policia Nacional a Reus, no és violència?. 

Està clar que la incapacitat evident de Mariano Rajoy i del seu govern ultra conservador, tenen una part importantissima de culpa de que aquest conflicte territorial i competencial hagi arribat als extrems actuals. La cosa, peró, ve de lluny.

Rajoy i el seu govern fins i tot es van atgrevir a perseguir la llengua catalana presentant recurs davant dels tribunals contra la immersió linguïstica a Catalunya. Per sort nostra, el Tribunal Suprem va sentenciar a favor de dita immersió, però l'atac frontal contra la nostra llengua va deixar una cicratiu engranguenada que a dia d'avui encara surpura. 

Pel que sembla, observant les politiques que ha engegat el Rajoy respecte a l'1-O, sembla que els del PP són partidaris confessos que és preferible una España roja que rota, i així no es va en lloc president de l'Estat espanyol. Encara hi ha marro politic d'alguns anys enrere, que van afavorir la irritació dels catalans, fins i tot d'aquells que mai han sigut clarament independentistes. El PSOE també té molt part de culpa de tot plegat.

Només cal retrocedir als temps del Govern de Pasqual Maragall i amb la modificació i actualització de l'Estatut. Cal recordar al decrèpit i esperpèntic Alfonso Guerra, que fou vicepresident dels governs de Felipe Gonzalez, Amb Les Seves aficions de fuster. Alfonso Guerra en una roda de premsa va dir que ells ja havien passat el ribot (el cepillo) sobre el text de l'Estatut. Eren temps del primer govern del també socialista Rodriguez Zapatero, un president que va dir que es respectaris el text de l'Estatut que aprovessin els catalans.

I per últim vull dir que l'actual Govern de Catalunya, el govern de Puigdemont, també l'ha anat cagant, i molt, amb les seves actitutds desafiants desobeint sispensions de lleis per part del TC, i fins i tot pixant-se sobre les pròpies normes i lleis que regulen el Parlament de Catalunya.

Tot plegat ha forjat un coctel politic i social tan explossiu, que el dia 1-O em quedaré tranquilament a casa les 24 hores de la jornada, i el dia 2-O Déu dirà. Convoque eleccions el més aviat possible, i deixem enrere aquest mal son que ja dura massa. Les ferides de la trencadissa necessitaran molts anys per a cicratitzar, si és que algun dia acaben cicratitzant.