Havia oblidat quan m'agrada l'olor a pólvora... Quan m'agrada que el fum m'envolte fins que els ulls arriben a plorar. Quan disfrute de l'olor asfixiant per a tants altres. Quan gaudeixc dels acords d'un soroll escandalós, d'un ritme sense ritme, d'una simfonia sense director ni orquestra...

Avui de nou junts al poble, avui de nou feliç i orgullós de tindre't amb mi, avui de nou he rist, avui de nou t'he dit adéu...

Fins quan? No ho sé, però espere que no siga llarg el temps sense tu, perquè no m'agrada perdre el temps...

Ànims menudeta, molts ànims! Sé que ho conseguiràs! I si no, almenys sé segur que et deixaràs la pell per a fer-ho, d'això, apostaria la mateixa mar amb qualsevol!

Un bes molt fort menudeta meua!

Com sempre, et trobe molt a faltar...