Una "mala companyia" força recomanable
Destacat quartet britànic de hard rock melòdic creat l'any 1973 i procedent del cèntric barri londinenc de Westminster. Una (súper) banda originàriament formada pel cantant Paul Rodgers (veu cantant, guitarra i teclats), el bateria Simon Kirke, el guitarrista Mick Ralphs (guitarra i teclats) i el baixista Boz Burrell.
Batejats amb aquest nom en honor al western protagonitzat per Jeff Bridges, "Bad Company", un film de l'any 1972 comercialitzat aquí amb el nom de "Pistolers a l'infern", el seu àlbum de debut és l'homònim "Bad Company", un treball publicat el mes de juny de 1974 que inclou els singles d’èxit "Can't get enough" (no en puc tenir prou) i "Movin' ones" (movent-se), un disc que es va convertir en el primer llançament oficial de Swan Song Records, la companyia discogràfica propietat de la banda britànica Led Zeppelin.
Un elapé curt, de només vuit cançons, que va escalar les llistes d'èxits del Regne Unit i les dels Estats Units. Certificat cinc vegades disc de platí per part de la RIAA, l'associació nord-americana responsable de la certificació de vendes discogràfiques, es tracta també, d'un dels àlbums més venuts en la dècada dels anys setanta.
El tema que obre l'elapé, "Can't get enough", una composició del guitarrista Mick Ralphs escrita per a la seva antiga banda, Mott the Hoople, va assolir la primera posició de les llistes Billboard nord-americanes, al mateix temps, es un dels temes més populars i recordats de Bad Company i un dels discos de debut més reeixits d'una banda pop-rock.
Cal destacar també, la portada de l'àlbum "Bad Company", una caràtula creada pel famós col.lectiu anglès de disseny gràfic Hipgnosis, els autors de moltes altres cèlebres i emblemàtiques portades de discos dels anys setanta, treballss tots ells, d'estil rocker.
El concepte de l'esmentada portada és ben senzill, un expressiu logotip que mostra el nom abreujat de la banda, imprès diagonalment, i estampat en un fons completament negre. L'interior de les lletres del nom, de textura blanquinosa, dona la impressió que els caràcters son de marbre. Una portada arriscada, ja que el disseny, no deixa entreveure el contingut musical de l'interior ni reflecteix l'estil ni el tipus de so de l'àlbum.
Destacat quartet britànic de hard rock melòdic creat l'any 1973 i procedent del cèntric barri londinenc de Westminster. Una (súper) banda originàriament formada pel cantant Paul Rodgers (veu cantant, guitarra i teclats), el bateria Simon Kirke, el guitarrista Mick Ralphs (guitarra i teclats) i el baixista Boz Burrell.
Batejats amb aquest nom en honor al western protagonitzat per Jeff Bridges, "Bad Company", un film de l'any 1972 comercialitzat aquí amb el nom de "Pistolers a l'infern", el seu àlbum de debut és l'homònim "Bad Company", un treball publicat el mes de juny de 1974 que inclou els singles d’èxit "Can't get enough" (no en puc tenir prou) i "Movin' ones" (movent-se), un disc que es va convertir en el primer llançament oficial de Swan Song Records, la companyia discogràfica propietat de la banda britànica Led Zeppelin.
Un elapé curt, de només vuit cançons, que va escalar les llistes d'èxits del Regne Unit i les dels Estats Units. Certificat cinc vegades disc de platí per part de la RIAA, l'associació nord-americana responsable de la certificació de vendes discogràfiques, es tracta també, d'un dels àlbums més venuts en la dècada dels anys setanta.
El tema que obre l'elapé, "Can't get enough", una composició del guitarrista Mick Ralphs escrita per a la seva antiga banda, Mott the Hoople, va assolir la primera posició de les llistes Billboard nord-americanes, al mateix temps, es un dels temes més populars i recordats de Bad Company i un dels discos de debut més reeixits d'una banda pop-rock.
Cal destacar també, la portada de l'àlbum "Bad Company", una caràtula creada pel famós col.lectiu anglès de disseny gràfic Hipgnosis, els autors de moltes altres cèlebres i emblemàtiques portades de discos dels anys setanta, treballss tots ells, d'estil rocker.
El concepte de l'esmentada portada és ben senzill, un expressiu logotip que mostra el nom abreujat de la banda, imprès diagonalment, i estampat en un fons completament negre. L'interior de les lletres del nom, de textura blanquinosa, dona la impressió que els caràcters son de marbre. Una portada arriscada, ja que el disseny, no deixa entreveure el contingut musical de l'interior ni reflecteix l'estil ni el tipus de so de l'àlbum.
