Una banda nacional bastant bona
Quintet espanyol de blues-rock creat a Madrid (tot i que cap dels seus membre era d'aquesta Comunitat), el mes d'abril de 1968. Un grup articulat al voltant del cantant granadí Julián Granados; al seu costat, quatre músics experts: el portuguès José Joao "Johnny" Galvao a la guitarra, el basc José Ignacio "Iñaki" Egaña al baix i fent veus, el tangerí Sebastián Jorge Moreno a la bateria i Roderick "Rod" Mayall, el germà petit del geni britànic del blues, John Mayall, a l'orgue.
Los Buenos va ser el primer grup espanyol que va apostar de forma clara i explícita pel blues-rock, un gènere que el quintet desenvolupava amb una personalitat i una qualitat equiparable al terme mig desplegat per moltes formacions del Regne Unit o dels Estats Units.
En aquell període, a finals de dels anys seixanta, la Cadena SER, emissora radiofònica que en aquells moments, a través dels seus programes "Los 40 Principales" i "El Gran Musical", liderava la moguda musical espanyola, funda el segell discogràfic Acción, i Los Buenos en són el seu primer fitxatge.
El 18 de febrer de 1969, Los Buenos presenten a la discoteca J.J. de Madrid el seu primer disc, un esdeveniment retransmès en directe per la cadena SER a tot Espanya. A la cara A del single, "Canción", un tema pop bastant comercial compost per Johnny Galvao i que incorporava uns arranjaments orquestrals i corals força destacats. A la cara B, una versió del blues: "Oh, pretty woman", una composició del nord-americà Albert King (no confondre amb la cançó homònima de Roy Orbison).
En plena gravació del seu tercer single, Julián Granados accepta l'oferiment d'iniciar una carrera en solitari, motiu pel qual, la formació queda reduïda a quartet, assumint Iñaki Egaña el paper de vocalista del grup, amb la qual cosa, el disc, que inclou dos temes propis: "Hola, hi, hello" i "Groovy woovy", apareix amb un d'ells cantat per Iñaki i l'altre, per Julián.
El disc estava pensat perquè "Groovy woovy", cantada per Granados, aparegués a la cara principal, però, per potenciar el paper del nou cantant es va situar "Hola, hi, hello" en el seu lloc, un fet que l'audiència no va tenir gaire en compte ja que, tant a les emissores com a les discoteques, "Groovy woovy" va ser la cançó que es va endur el gat a l'aigua.
Quintet espanyol de blues-rock creat a Madrid (tot i que cap dels seus membre era d'aquesta Comunitat), el mes d'abril de 1968. Un grup articulat al voltant del cantant granadí Julián Granados; al seu costat, quatre músics experts: el portuguès José Joao "Johnny" Galvao a la guitarra, el basc José Ignacio "Iñaki" Egaña al baix i fent veus, el tangerí Sebastián Jorge Moreno a la bateria i Roderick "Rod" Mayall, el germà petit del geni britànic del blues, John Mayall, a l'orgue.
Los Buenos va ser el primer grup espanyol que va apostar de forma clara i explícita pel blues-rock, un gènere que el quintet desenvolupava amb una personalitat i una qualitat equiparable al terme mig desplegat per moltes formacions del Regne Unit o dels Estats Units.
En aquell període, a finals de dels anys seixanta, la Cadena SER, emissora radiofònica que en aquells moments, a través dels seus programes "Los 40 Principales" i "El Gran Musical", liderava la moguda musical espanyola, funda el segell discogràfic Acción, i Los Buenos en són el seu primer fitxatge.
El 18 de febrer de 1969, Los Buenos presenten a la discoteca J.J. de Madrid el seu primer disc, un esdeveniment retransmès en directe per la cadena SER a tot Espanya. A la cara A del single, "Canción", un tema pop bastant comercial compost per Johnny Galvao i que incorporava uns arranjaments orquestrals i corals força destacats. A la cara B, una versió del blues: "Oh, pretty woman", una composició del nord-americà Albert King (no confondre amb la cançó homònima de Roy Orbison).
En plena gravació del seu tercer single, Julián Granados accepta l'oferiment d'iniciar una carrera en solitari, motiu pel qual, la formació queda reduïda a quartet, assumint Iñaki Egaña el paper de vocalista del grup, amb la qual cosa, el disc, que inclou dos temes propis: "Hola, hi, hello" i "Groovy woovy", apareix amb un d'ells cantat per Iñaki i l'altre, per Julián.
El disc estava pensat perquè "Groovy woovy", cantada per Granados, aparegués a la cara principal, però, per potenciar el paper del nou cantant es va situar "Hola, hi, hello" en el seu lloc, un fet que l'audiència no va tenir gaire en compte ja que, tant a les emissores com a les discoteques, "Groovy woovy" va ser la cançó que es va endur el gat a l'aigua.
