Un amor, en principi, etern
Banda pop-soul britànica d'estètica "mod" creada a Londres l'any 1966 i formada pel cantant Steve Ellis, el guitarrista Ian Miller, el baixista Warwick Rose, el bateria Maurice "Mo" Bacon i el teclista Morgan Fisher. Pocs mesos després de la seva creació, Miller i Rose van deixar el grup sent substituïts, respectivament, per Georgie Michael i Mick Jackson.
El seu primer single, incloïa "She smiled sweetly" (va somriure dolçament), una versió d'un tema dels stonians Mick Jagger y Keith Richards. El disc, editat el mes de febrer de 1967 i publicat per Decca Records va passar completament desapercebut. El seu següent treball discogràfic, comercialitzat deu mesos més tard i editat pel segell CBS Records, va gaudir de més fortuna.
Aquest segon disc, publicat també en format senzill, incorporava "Everlasting love" (amor etern), una cançó interpretada per músics de sessió, sembla ser que l'únic membre del quintet que va participar en l'enregistrament va ser el cantant Steve Ellis, un fet habitual en aquell període i, fins i tot, reconegut pels mateixos components del grup.
En la seva producció, el tema "Everlasting love", estava recolzat per una orquestra formada al voltant d'uns quaranta músics i, a més, comptava també amb el suport addicional de quatre acreditades vocalistes fent cors: Kiki Dee, Madeline Bell, Lesley Duncan i Kay Garner.
El mes de gener de 1968, "Everlasting love" va assolir la primera posició de les llistes de vendes britàniques.
Es tracta d'una encertada adaptació del tema homònim editat anteriorment, amb moderat èxit, pel cantant nord-americà Robert Knight.
Amb "Everlasting love", a més, The Love Affair va aconseguir el premi al "Millor Grup Novell" de l'any 1968. Un guardó anual atorgat pel conegut setmanari musical britànic New Musical Express.
Obre els ulls, llavors t'adonaràs
que aquí estic, amb el meu amor etern,...
Banda pop-soul britànica d'estètica "mod" creada a Londres l'any 1966 i formada pel cantant Steve Ellis, el guitarrista Ian Miller, el baixista Warwick Rose, el bateria Maurice "Mo" Bacon i el teclista Morgan Fisher. Pocs mesos després de la seva creació, Miller i Rose van deixar el grup sent substituïts, respectivament, per Georgie Michael i Mick Jackson.
El seu primer single, incloïa "She smiled sweetly" (va somriure dolçament), una versió d'un tema dels stonians Mick Jagger y Keith Richards. El disc, editat el mes de febrer de 1967 i publicat per Decca Records va passar completament desapercebut. El seu següent treball discogràfic, comercialitzat deu mesos més tard i editat pel segell CBS Records, va gaudir de més fortuna.
Aquest segon disc, publicat també en format senzill, incorporava "Everlasting love" (amor etern), una cançó interpretada per músics de sessió, sembla ser que l'únic membre del quintet que va participar en l'enregistrament va ser el cantant Steve Ellis, un fet habitual en aquell període i, fins i tot, reconegut pels mateixos components del grup.
En la seva producció, el tema "Everlasting love", estava recolzat per una orquestra formada al voltant d'uns quaranta músics i, a més, comptava també amb el suport addicional de quatre acreditades vocalistes fent cors: Kiki Dee, Madeline Bell, Lesley Duncan i Kay Garner.
El mes de gener de 1968, "Everlasting love" va assolir la primera posició de les llistes de vendes britàniques.
Es tracta d'una encertada adaptació del tema homònim editat anteriorment, amb moderat èxit, pel cantant nord-americà Robert Knight.
Amb "Everlasting love", a més, The Love Affair va aconseguir el premi al "Millor Grup Novell" de l'any 1968. Un guardó anual atorgat pel conegut setmanari musical britànic New Musical Express.
Obre els ulls, llavors t'adonaràs
que aquí estic, amb el meu amor etern,...
