Bam-ba-lam, Balam-bam-bu
Banda nord-americana de rock originaria de Nova York. Una de les nombroses agrupacions creditores del menyspreat qualificatiu de "One-hit-wonder", el sobrenom que s’atorga al grup o artista que només ha tingut un sol èxit. En molts d’aquests casos, la gent recorda la cançó que els va fer famosos però, molts pocs sabrien dir el nom del seu intèrpret.
Al costat de Bill Bartlett, el líder de la banda i, alhora, el guitarra solista de la formació, el projecte inicial de Ram Jam estava format pel vocalista Myke Scavone, el baixista Howard Arthur Blauvelt i pel bateria Pete Charles.
Ram Jam va saltar a la fama l’any 1977. L’èxit va esdevenir amb la versió rockera de l’himne espiritual negre "Black Betty", un tema que l’any 1939 ja havia editat el cantant i compositor de blues i folk nord-americà, Huddie "Lead Belly" Ledbetter, una composició que, al seu torn, estava inspirada en una antiga melodia tradicional americana d'autor desconegut.
"Black Betty", és un tema fresc, vibrant i additiu. La versió dels Ram Jam va obtenir, en el seu moment, un gran impacte mediàtic, convertint-se en un èxit instantani, tot i que el single va patir nombroses amenaces de boicot al creure diverses associacions antiracistes americanes que el títol i el text de "Black Betty" feia referència a una dona de color. El rebuig, com sol passar en la majoria d’aquests casos, va ajudar encara més a la difusió del tema.
Curiosament, Bartlett va abandonar Ram Jam (seria substituït pel guitarrista Jimmy Santoro) abans que el grup publiqués el seu segon i últim disc, "Portrait of the Artist as a young Ram", un treball editat l’any 1978 que va obtenir una escassa repercussió comercial.
La discografia completa de Ram Jam consta de dos àlbums i tres senzills.
La lletra de "Black Betty" és insistent i repetitiva, el text, en general, no expressa gaire gran cosa:
Whoa, Black Betty (bam-ba-lam)
Whoa, Black Betty (bam-ba-lam)
Banda nord-americana de rock originaria de Nova York. Una de les nombroses agrupacions creditores del menyspreat qualificatiu de "One-hit-wonder", el sobrenom que s’atorga al grup o artista que només ha tingut un sol èxit. En molts d’aquests casos, la gent recorda la cançó que els va fer famosos però, molts pocs sabrien dir el nom del seu intèrpret.
Al costat de Bill Bartlett, el líder de la banda i, alhora, el guitarra solista de la formació, el projecte inicial de Ram Jam estava format pel vocalista Myke Scavone, el baixista Howard Arthur Blauvelt i pel bateria Pete Charles.
Ram Jam va saltar a la fama l’any 1977. L’èxit va esdevenir amb la versió rockera de l’himne espiritual negre "Black Betty", un tema que l’any 1939 ja havia editat el cantant i compositor de blues i folk nord-americà, Huddie "Lead Belly" Ledbetter, una composició que, al seu torn, estava inspirada en una antiga melodia tradicional americana d'autor desconegut.
"Black Betty", és un tema fresc, vibrant i additiu. La versió dels Ram Jam va obtenir, en el seu moment, un gran impacte mediàtic, convertint-se en un èxit instantani, tot i que el single va patir nombroses amenaces de boicot al creure diverses associacions antiracistes americanes que el títol i el text de "Black Betty" feia referència a una dona de color. El rebuig, com sol passar en la majoria d’aquests casos, va ajudar encara més a la difusió del tema.
Curiosament, Bartlett va abandonar Ram Jam (seria substituït pel guitarrista Jimmy Santoro) abans que el grup publiqués el seu segon i últim disc, "Portrait of the Artist as a young Ram", un treball editat l’any 1978 que va obtenir una escassa repercussió comercial.
La discografia completa de Ram Jam consta de dos àlbums i tres senzills.
La lletra de "Black Betty" és insistent i repetitiva, el text, en general, no expressa gaire gran cosa:
Whoa, Black Betty (bam-ba-lam)
Whoa, Black Betty (bam-ba-lam)
