La balada més fogosa de la història
Cantant i actriu britànica de tènue i sensual veu nascuda a Marylebone un barri situat a Westminster, al centre de Londres; anys més tard, s'establiria a França. Icona dels anys seixanta, Birkin va ser símbol d’una generació, el seu nom complet és Jane Mallory Birkin.
El mes de febrer de 1969, amb el que llavors era el seu company sentimental, el cantautor francès Serge Gainsbourg (Lucien Ginsburg), Jane Birkin va publicar "Je t'aime ... moi non plus" (jo t'estimo, ... jo tampoc), una polèmica balada lenta i provocadora que en el seu dia va ser un autèntic escàndol i, al mateix temps, un èxit d'àmbit mundial.
Originàriament, "Je t'aime ... moi non plus" havia estat enregistrada per Serge Gainsbourg i la seva actual amant en aquell moment, l’actriu francesa Brigitte Bardot, artista que, posteriorment, va demanar a Gainsbourg que no fes pública la gravació, ja que tenia por que la cançó pogués perjudicar la seva imatge (o potser, pel temor a suposades represàlies del seu marit, el playboy Gunter Sachs).
"Je t'aime ... moi non plus" emula una relació sexual. Amb una lletra explícita, escrita com si fos un diàleg entre dos amants, els protagonistes emeten provocatives expressions d'excitació, remarcades per genuïns murmuris i gemecs passionals: "jo vaig i vinc entre els teus malucs,...".
Al Regne Unit, "Je t'aime ... moi non plus", va ser la primera cançó de parla no anglesa que va arribar al lloc més alt de les seves llistes de vendes, mantenint-se en aquesta posició durant trenta-tres setmanes, tot i que, en aquell país, es va canviar el títol de la cançó, rebatejant-la amb el nom de "Love at first sight" (amor a primera vista).
La portada del single original especificava que el seu contingut no era recomanable per a menors de vint-i-un anys.
Vetada a moltes emissores de radio per ser massa explícita en el pla sexual, va ser censurada a molts països d'Europa, entre ells, Espanya, que va prohibir la seva difusió. Tots aquests obstacles, però, no van impedir que el single aconseguís vendre més d’un milió de còpies en pocs mesos.
Fins i tot el Vaticà, a través del seu òrgan de difusió oficial: L'Osservatore Romano, va qualificat la cançó d’obscena, aconsellant als creients que la rebutgessin, ja que semblava estar promoguda pel mateix dimoni.
Cantant i actriu britànica de tènue i sensual veu nascuda a Marylebone un barri situat a Westminster, al centre de Londres; anys més tard, s'establiria a França. Icona dels anys seixanta, Birkin va ser símbol d’una generació, el seu nom complet és Jane Mallory Birkin.
El mes de febrer de 1969, amb el que llavors era el seu company sentimental, el cantautor francès Serge Gainsbourg (Lucien Ginsburg), Jane Birkin va publicar "Je t'aime ... moi non plus" (jo t'estimo, ... jo tampoc), una polèmica balada lenta i provocadora que en el seu dia va ser un autèntic escàndol i, al mateix temps, un èxit d'àmbit mundial.
Originàriament, "Je t'aime ... moi non plus" havia estat enregistrada per Serge Gainsbourg i la seva actual amant en aquell moment, l’actriu francesa Brigitte Bardot, artista que, posteriorment, va demanar a Gainsbourg que no fes pública la gravació, ja que tenia por que la cançó pogués perjudicar la seva imatge (o potser, pel temor a suposades represàlies del seu marit, el playboy Gunter Sachs).
"Je t'aime ... moi non plus" emula una relació sexual. Amb una lletra explícita, escrita com si fos un diàleg entre dos amants, els protagonistes emeten provocatives expressions d'excitació, remarcades per genuïns murmuris i gemecs passionals: "jo vaig i vinc entre els teus malucs,...".
Al Regne Unit, "Je t'aime ... moi non plus", va ser la primera cançó de parla no anglesa que va arribar al lloc més alt de les seves llistes de vendes, mantenint-se en aquesta posició durant trenta-tres setmanes, tot i que, en aquell país, es va canviar el títol de la cançó, rebatejant-la amb el nom de "Love at first sight" (amor a primera vista).
La portada del single original especificava que el seu contingut no era recomanable per a menors de vint-i-un anys.
Vetada a moltes emissores de radio per ser massa explícita en el pla sexual, va ser censurada a molts països d'Europa, entre ells, Espanya, que va prohibir la seva difusió. Tots aquests obstacles, però, no van impedir que el single aconseguís vendre més d’un milió de còpies en pocs mesos.
Fins i tot el Vaticà, a través del seu òrgan de difusió oficial: L'Osservatore Romano, va qualificat la cançó d’obscena, aconsellant als creients que la rebutgessin, ja que semblava estar promoguda pel mateix dimoni.
