A París toca fer el turista, o Sigui que la missió del dia era recórrer el Louvre: motxilla, aigua, guia, ganivet; tot preparat per a una missió d'alt risc... crec que els demanaré aquests gendarmes fluvials en calçonets curts que m'acompanyin, per si les mosques.



















Tot això em sona, tot això li sona a tothom, o sigui que m'estalviaré les fotos típiques amb la piràmide, fotos que evidentment he fet.






















Al Louvre, per superar la marató i poder gaudir d'una experiència museística òptima i satisfactòria, et recomanen que facis una pausa, surtis a fora a fer una volta i hi tornis descansat. I servidor, no corto ni pressosso, me'n vaig anar a la platja: Paris plages. Anys i anys que les notícies en parlen i finalment i vaig posar els peus. No vaig veure l'arena, perquè deu ser en una altra de les platges que munten, però va ser com tornar a casa; vaig dinar d'un panini, tota la ciutat és plena de paninis, a preu de xiringo d'Eivissa: la plage c'est la plage.










De tornada al Louvre pintura, pintura, pintura... jesús. Notes: atenció a les dues cartes "perdudes" al quadre flamenc, atenció al quadre (això fa olor de Black), atenció a la Mona, si podeu acostar-vos-hi... sense comentaris.