La farsa inventada per Déu ha dut l’home al Bosc. S’ignora el paisatge amb el pretext de quadrar la història. La raó serà el de menys, importa només acabar el relat. La tarda estira les cames i sobre els genolls, morts, hi reposen dos pardals, dues branques i un bosc silenciat pel Vent que ja no vola.