Em transformo en Silenci Davant la porta. Vinc ple de rumors estrafolaris, de paranys emotius, de la privació de lucidesa.  I aquí, tot just davant la porta, sóc present, alt i ample, ple de raó i de dolor. Aquí amago els crits, els vostres crits, allò que sou vosaltres. I em lliuro al llindar amb un sol cor i un sol mot.  La individuació és el senyal que viu enrere. Opto pel silenci