Els ulls, filtres de la Llum per a la ment, arquitecte dels colors, estripen teles pintades de negre, una darrera l’altra, amb l’esperança que darrera, a la següent, aparegui la llum, una certesa, per a la qual el cos és cec. En la foscor encara, quan a l’horitzó despunta la llum del nou dia, la boira s’escampa amb la por i el mar fa sonar la campana, el cos se sent només carn abocada a