Just en aquell moment Orfe de tot, orfe del dia en que falta el bon dia escrit, orfe del cafè amb el diari, de mirades i rialles, de la banda sonora dels divendres, dels dissabtes amb regust a poble, de les passejades en silenci, amb els dits creuats que mai encaixen a la mà de l’altre, orfes del gest de fer-se bé, mútuament, i no abandonar-se.