INTERVENCIÓ PER AL·LUSIONS EN EL PLE DEL PARLAMENT, 16.05.2019

Enllaç al vídeo

DECLARACIÓ PÚBLICA POSTERIOR AL PLE DEL PARLAMENT, 16.05.2019

Enllaç al vídeo

Transcripció:

Avui s’ha impedit al Grup Socialista la substitució de qui representava la Generalitat al Senat a proposta del nostre grup. Es vulnera així el dret del nostre grup a la participació política. Es deixa sense representació a més de 600.000 catalans i catalanes que van votar PSC en les eleccions del 21 de desembre de 2017.

No es la primera vegada que la majoria independentista trepitja els drets de les minories al Parlament. Ho va fer els dies 6 i 7 de setembre amb funestes conseqüències per tots.

Catalunya té avui un senador menys que la representi al Senat. El sectarisme s’ha imposat sobre la legalitat i el sentit comú.

Hi ha qui vol parlar en nom de Catalunya silenciant una part del país. No reeixiran.

Avui mateix demanarem empara al Tribunal Constitucional en defensa dels drets del nostre grup parlamentari, i dels drets del conjunt de catalans i catalanes que veuen minvada la seva representació al Senat.

Vaig acceptar la proposta de Pedro Sánchez pensant que era bo que un català presidís el Senat, fet que no es produeix des de 1873. Pensant que era bo que presidís el Senat en aquest moment greu de la política catalana i espanyola una persona catalanista, federalista i de tarannà dialogant.

Alguns es van exclamar en conèixer la proposta acusant novament el president Sánchez de voler acontentar l’independentisme. Un altre cop els fets desmenteixen de forma rotunda l’acusació. Els independentistes, que no van tenir problemes en votar representants de PP i C’s fins i tot mentre s’estava aplicant l’article 155 de la Constitució espanyola, han bloquejat la meva designació com representant de la Generalitat al Senat.

Quan vaig acceptar la proposta pensava en la possibilitat de trenar consensos, d’intentar impulsar la reforma del Senat, que implica una reforma de la Constitució. Pensava en com podria contribuir des de la presidència del Senat a la recerca de solucions dialogades en el marc de la llei. Pensava en ser digne relleu en els esforços reformistes de persones que respecto com Isidre Molas o Joan Rigol.

Però en aquesta ocasió no ha estat possible.

La decisió d’avui pot dificultar les relacions entre grups polítics i pot enrarir l’inici de la legislatura espanyola en haver-se trencat regles de respecte institucional que havien resistit tota mena de conjuntures.

Malgrat això, em reafirmo, més que mai, en el propòsit de contribuir amb totes les meves forces a fer possible la convivència a Catalunya i a bastir ponts entre Catalunya i la resta d’Espanya.

Un propòsit que no entén de ressentiments ni de prejudicis, que no pot entretenir-se en lamentar greuges ni ocasions perdudes.

Un propòsit de mirar endavant, de construir, de sumar, de crear oportunitats d’entesa.

Amb la voluntat de reconèixer els adversaris polítics, i mai de considerar-los com enemics irreconciliables.

Jo no vull, a diferència de Quim Torra, acabar amb ningú.

Amb aquest esperit estic decidit, el socialisme català està decidits, a participar activament en la nova etapa que s’obre després de les eleccions generals.

Interpretant el mandat expressat pels ciutadans a les urnes: un mandat de moderació, d’entesa, de treball eficaç … per reconnectar la ciutadania i les institucions.

Un mandat reforçat pel sentiment col·lectiu produït arran de la mort d’Alfredo Pérez Rubalcaba.

Avui, les meves conviccions són encara més fermes: el camí dels independentistes  és legítim en el terreny de les idees, però, a parer meu, la seva pràctica política és un fre per la Catalunya moderna i majoritària que avui reclama una oportunitat.

Avui s’ha intentat tancar una porta. Però demà se’n obriran d’altres de bat a bat.

I el vent, l’aire fresc i nou d’una nova manera de fer política i de pensar en Catalunya ben aviat arribarà. I com més aviat millor.