INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA EN EL DEBAT SOBRE LA MOCIÓ SOBRE L’EXIGÈNCIA SOCIAL DE CELEBRACIÓ D’UN REFERÈNDUM PRESENTADA PEL GRUP DE CSQEP

Palau del Parlament, 18.05.17

[enllaç al vídeo]

Moltes gràcies, senyora presidenta,

El nostre grup parlamentari va votar en contra de la resolució del darrer debat sobre l’orientació política general a la que es refereix aquesta moció. Tampoc no formem part del pacte nacional pel referèndum i, per tant, podríem limitar-nos a votar en contra d’aquesta moció sense necessitat d’entrar en el fons del debat. Però en atenció al grup proposant i a la seva intenció, volem fixar la nostra posició al respecte.

En l’actual context és impensable un acord entre les institucions catalanes i les de l’Estat per convocar un referèndum vinculant sobre la independència. Primer caldria reformar la Constitució per fer-lo possible. Hi ha qui diu que es podria fer de caràcter consultiu, però això no és el que es reclama.

I, d’altra banda, hi ha molts juristes que diuen que tampoc un referèndum consultiu sobre aquesta qüestió és possible perquè posa en qüestió, precisament, l’article segon de la Constitució.

La Constitució pot ser reformada, però per les vies de reforma que ella mateixa estableix, sense dreceres. La doctrina del Tribunal Constitucional és molt clara.

D’altra banda també es fa molt difícil pensar en la viabilitat d’una negociació quan una de les parts ja ha dit que passi el que passi convocarà un referèndum sobre la independència el proper mes de setembre o el primer d’octubre.

Sobre la possibilitat que la pròpia Generalitat reguli o convoqui un referèndum, no hi ha marge de dubte. Només cal recordar la sentència del Tribunal Constitucional sobre la llei catalana de consultes populars no referendàries o la seva ben recent sentència sobre la llei catalana de consultes populars per via de referèndum.

Per esvair qualsevol dubte, ens ho recordava el Consell de Garanties Estatutàries: “La competència de regulació i d’autorització en matèria de referèndums correspon amb caràcter exclusiu a l’Estat”. Unanimitat del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya.

I a sobre diu: “La jurisprudència constitucional no reconeix a la Generalitat la potestat de regular ni de convocar una consulta referendària sobre el futur polític de Catalunya”. Això ho diu una institució catalana triada per aquest Parlament.

La moció de Catalunya Sí que es Pot, posa sobre la taula la necessitat d’atendre els criteris de la Comissió de Venècia. Molt bé, estem absolutament d’acord. Què diu la Comissió de Venècia? Que les sentències dels tribunals constitucionals tenen un caràcter definitiu i vinculant. Definitiu i vinculant.

No m’estranya que hi hagi algun grup independentista que digui: “potser que no anem a la Comissió de Venècia o que no ho supeditem tot a la Comissió de Venècia perquè no farem el referèndum”. Tenen raó.

Però és que la Comissió de Venècia diu encara més coses. Diu: “Les sentències dels tribunals constitucionals han de ser respectades per tots els organismes públics i persones. Fer cas omís d’una sentència d’un tribunal constitucional és equivalent a menysprear la Constitució. Si un funcionari públic es nega a executar una sentència del tribunal constitucional pot ser sancionat. Aquestes mesures són legítimes”.

Però és que diu encara més coses. Parlant de referèndums…

Vostès han posat una sèrie de condicions en la seva moció que nosaltres apreciem, però és que s’han oblidat de la primera. Quina és la primera condició de la Comissió de Venècia pels referèndums? “Els referèndums no poden celebrar-se si la Constitució o una llei d’acord amb ella no ho estipula”. Ja sabem que Venècia s’està enfonsant, no l’enfonsem encara més a Catalunya. Vull dir, siguem seriosos amb això. I, per tant, home, anem una mica en compte.

Pensar que la Llei de transitorietat jurídica, que s’està fent d’esquenes del Parlament, quan es vol aprovar d’un dia per l’endemà, serà capaç d’emparar la celebració d’un referèndum, no ho feu en el nom de la Comissió de Venècia.

Per tant, nosaltres, que podríem estar molt teòricament d’acord amb que s’anés a la Comissió de Venècia a buscar aquest aval, ja els diem: “Aquest viatge, aquest, se’l poden estalviar”. Només cal llegir el que la Comissió de Venècia ha dit de forma reiterada.

Per cert, la Comissió de Venècia, que té un nom que ens hauria de cridar a tots l’atenció, perquè la Comissió de Venècia es la “Comissió Europea per la Democràcia a través del Dret”. O sigui, no del dret i del revés, sinó del Dret.

I, per tant, la Comissió de Venècia és excepcionalment restrictiva amb aquestes qüestions. I vostès han fet, si m’ho permet –i ho dic amb tot l’afecte a l’amic Joan Coscubiela-, com s’han deixat aquest petit detall… aquest primer requisit de la Comissió de Venècia, s’han quedat amb requisits molt importants, que compartim, però han oblidat que qualsevol referèndum s’ha d’ajustar a l’Estat de dret. En la mesura que el referèndum que es vol celebrar no s’ajusta a l’Estat de Dret, no pot comptar ni amb el nostre suport ni amb la nostra participació, i la seva moció tampoc pot comptar amb el nostre suport.

I ens queda encara en l’ambient una pregunta: vostès demanen o un acord, o un reconeixement previ de la Unió Europea, o ajustar-se a la Comissió de Venècia. Ens queda el dubte de què passarà quan es vegi que aquestes condicions no es donen.

Moltes gràcies, senyora presidenta, senyores i senyors diputats.