Darrere el somriure de la Sara s’amaga una persona segura de si mateixa. La Sara Llobet és afable, sincera i propera i, tot i això, té clar i marca la distància que li vol concedir al seu interlocutor. Sap com portar-te al seu terreny, durant la conversa t’adones que identifica i tria bé les construccions de paraules i el to que vol expressar-les per no donar marge a l’error. I és que darrere del somriure de la Sara s’amaguen 30 anys d’experiència, 30 anys d’hores i hores de converses amb clients que li han proporcionat sabiduría i grans dosis de paciència i que li han permès estar i dominar el caràcter que s’intueix que té i que sap treure quan ella ho vol. Com una obra de música clàssica d’aquestes que tant li agrada escoltar de tant en tant, la Sara es nota que és la suma dels seus temps i els seus actes que viu intensament cada moment que toca.

30 anys es diuen aviat!
Doncs aquest octubre el compleix!

Com arriba la Sara a CAFUR?
Just acabats els estudis vaig veure un anunci a la premsa, hi vaig presentar la candidatura. Es van posar en contacte amb mi i, després de passar entrevista i psicotècnic, em van dir que sí.

Sense experiència prèvia…
Exacte, primer em va sobtar, però després vaig entendre que el que buscaven era algú que no vingués amb vicis adquirits d’altres feines. La posició no era fàcil, per estar de cara al client has de valer i allà vaig descobrir que valia per ser-hi.

Deus tenir clients que es deuen convertir amb família després de 30 anys!
Hi ha propietaris que després de 30 anys me’ls aprecio molt, més enllà de la relació professional. A hores d’ara et diria que és una conseqüència lògica, no és ni bo ni dolent. Fa uns anys segurament t’hauria dit que travessar aquesta frontera no és bo, però el temps et demostra que, després de 30 anys és lògic que tinguis clients als quals t’aprecies més enllà de la pura relació professional.

Sara, treballar amb propietaris fa que de cop, després de rebre una trucada, l’organització d’un dia canviï oi? S’ha de valer per això!
M’agrada la meva feina i el meu departament perquè és viu, perquè hi passen coses, perquè no és sempre el mateix i perquè cal interactuar amb altres departaments de la casa. Clar, això també té com a conseqüència el que tu dius, hi ha vegades que venint a treballar t’organitzes mentalment de com i què faràs aquell dia i molts cops acabes fent allò que pensaves que faries al matí a última hora del dia.

Algun secret o norma que et permeti organitzar-te dins d’una posició on moltes vegades manen la reacció i els imprevistos?
Sí, anticipar-se i respectar l’agenda de visites. Anticipar-te a possibles problemes no només et dona una imatge molt competent davant d’un client, també et permet programar-te i organitzar-te millor. En temes de visites programades, qui té hora per veure’t té la màxima prioritat, tota la resta s’haurà d’esperar. És algú que ha agafat temps del seu temps per veure’t, cal correspondre-li de la mateixa manera i amb la màxima priorització.

Suposo que en aquest temps, es construeixen relacions amb clients que van més enllà de la relació professional?
Exacte, òbviament no passa amb tots, però en molts casos per a clients que fa molts anys que els ajudes amb la gestió dels seus habitatges, et converteixes en el seu referent, els coneixies molt bé. És un sentiment que va més enllà com dius de la relació professional, pregunten per tu i amb poc que et diguin ja saps què necessitaran i com ajudar-los. La confiança en mi és total.

I això és bo?
No és ni bo ni dolent, simplement és el que passa al cap dels anys si una ho fa bé. Té avantatges i inconvenients també; cal saber marcar molt bé les línies que diferencien el servei del servilisme i arribar a un acord entre les dues parts de què és el que poden demanar i tu oferir el què necessiten sense generar expectatives més elevades de les que ja tenen (que de per si ja són altes!).

Suposo que la proximitat és clau a l’hora d’entaular aquests tipus de relacions de confiança, a part del temps.
Encertes, ser proper és una característica que em defineix treballant i que defineix a CAFUR en la seva proposta de relacionar-se amb els seus clients.

I en un món com el d’avui, es poden continuar construint aquest tipus de relacions?
No t’enganyaré, és complicat. La immediatesa, el preu i la falta d’empatia generalitzada ho dificulten molt. Cal trencar barreres que abans no deixaven de ser-hi, però eren més fàcils de trencar. El preu cada vegada sembla que s’imposa més independentment del servei que un obté pel que paga, quant mirat fredament no té massa sentit. Cal saber explicar bé que la relació, qualitat, preu continua essent bàsica i que un preu irrisori acompanyat d’un mal servei i un mal consell es tradueix en una pèrdua de capital important per al client, molt sovint de molt mal arreglar.

Carai Sara, quan s’aprèn d’estar una estona amb algú de la teva experiència! Moltes gràcies pel teu temps!
Gràcies a tu!

Vols conèixer CAFUR per dins? Aquí tens més entrevistes amb el personal de l’empresa

La entrada Coneixent a Sara Llobet, del Departament de Lloguers de CAFUR se publicó primero en Blog de Cafur.