Estic Lluny i tinc el pensament confós. Tinc el record d’una terra que em van contar i que ja no sé si la he somiada o és real. Estic Lluny. I quan estàs lluny diuen que veus amb claredat (poetes, bojos), però és falç, perdó, fals, ningú veu clar Les Coses que es troben a distància si no ets de la Marvel o de DC… Des de fora, veig les coses deformades. Recordo fets, paraules, moments. Recordo un país que era un oasi, i potser era una tifa. Ho veig deformat. Em sento estrany. Sento veus. Les veus de les retransmissions esportives de l’Arús, quan irrompien en la narració les… [Segueix llegint] Llegir més …

Via:: forumgrama