Du Dunkelheit, aus der ich stamme,
ich liebe dich mehr als die Flamme,
welche die Welt begrenzt,
indem sie glänzt
für irgend einen Kreis,
aus dem heraus kein Wesen von ihr weiß.
Aber die Dunkelheit hält alles an sich:
Gestalten und Flammen, Tiere und mich,
wie sie's errafft,
Menschen und Mächte -
Und es kann sein: eine große Kraft
rührt sich in meiner Nachbarschaft.
Ich glaube an Nächte.
Versió d’en Joan Vinyoli
El llibre de la vida monàstica
Obscuritat d’on procedeixo,
t’estimo més que no la flama
que el món delimita,
Il·luminant
qualsevol cercle,
fora del qual no la coneix cap ésser.
Però l’obscuritat tot ho reté:
visions, flames, animals i a mi,
tal com els rapeix,
homes, potències...
I pot ben ser que una gran força
s’agiti prop d’aquí.
Crec en les nits.
Obscuritat d’on procedeixo,
t’estimo més que no la flama
que el món delimita,
Il·luminant
qualsevol cercle,
fora del qual no la coneix cap ésser.
Però l’obscuritat tot ho reté:
visions, flames, animals i a mi,
tal com els rapeix,
homes, potències...
I pot ben ser que una gran força
s’agiti prop d’aquí.
Crec en les nits.
