Scende la sera: ancora ci lasciate,
o immagini care della terra, alberi,
animali, povera gente chiusa
dentro i mantelli dei soldati, madri
dal ventre inaridito dalle lacrime.
E la neve ci illumina dai prati
come luna. Oh, questi morti. Battete
sulla fronte, battete fino al cuore.
Che urli almeno qualcuno nel silenzio,
in questo cerchio bianco di sepolti.


Traducció d’en Ponç Pons

Dia rere dia

Neu

La tarda cau: altra vegada ens deixau,
oh imatges estimades de la terra, arbres,
animals, pobre gent tancada
dins els capots dels soldats, mares
de ventre eixorc per les llàgrimes.
I la neu ens il·lumina des dels prats
com lluna. Oh, aquests morts. Colpejau
sobre el front, colpejau fins al cor.
Que cridi almenys qualcú en el silenci,
en aquest cercle blanc de sepultats.