Ja hi navegat prou
per les mars de la terra
de golfos de neguit,
d'onades de tristesa.
Barqueta mia, anem,
anem--se'n, barca meva,
cap a la mar del cel,
avui que està serena.

Ací navego a rem,
allí ho farem a vela,
sens témer los esculls,
sens por de la tempesta.

Ai! en la mar d'ací
taurons hi ha i balenes;
en la d'allí tot són
blanquíssimes nimfes
florides en l'atzur
entre esgranalls d'estrelles.

Jacint Verdaguer