[1] Però jo amb aquesta prosa milèsia t’entrellaçaré diverses contalles i afalagaré les teves orelles benèvoles amb un plaent remoreig (si no desdenyes d’examinar el papirus egipci que el càlam nilòtic ha solcat finament), i llegiràs, fins a astorar-te’n, el relat de figures o condicions humanes girades en una altra mena d’aparences (...)
Vol. I -Llib. I

[1] At ego tibi sermone isto Milesio uarias fabulas conseram auresque tuas beniuolas susurro permulceam –modo si papyrum Aegyptiam argutia Nilotici calami inscriptam non spreueris inspicere-, figuras fortunasque  hominum in alias imagines conuersas (...)
Vol. I -Lib. I

Per Hèrcules, no t’entestis, seguint opinions que no poden ésser més errònies, a prendre per mentides les coses que et semblen noves a l’oïda, fosques a la vista o difícils de copsar amb l’enteniment; les quals, si ho esbrinessis amb una mica més de cura, t’adonaries que són, no solament d’una positiva evidencia, sinó àdhuc de les més fàcils de fer.
Vol. I -Llib. I

Minus hercule calles prauissimis opinionibus ea putari mendacia, quae uel auditu noua uel uisu rudia uel certe supra captum cogitationis ardua uiceantur; quae si paulo accuratius exploraris, non modo compertu euidentia, uerum etiam factu failia senties.
Vol. I -Lib. I

“Guarda’t de malparlar d’una fembra fetillera. Que la intemperància de la teva llengua no et portés algún maldecap.”
Vol. I -Llib. I

“parce” inquit, “in feminam diuinam, nequam tibi lingua intemperante noxam contrahas.”
Vol. I -Lib. I

Havent fet això, s’aparten i, enretirada la llitotxa, eixancarrant-se sobre la meva cara, buiden la vexiga, fins a amarar-me d’un bany d’orina immundíssima.
Vol. I -Llib. I

His editis abeunt [et] una remoto grabatulo uaricus super faciem meam residentes uesicam exonerat, quoad me urinae spurcissimae madore perluerent.
Vol. I -Lib. I

“L’alba” vaig dir “ja no es farà esperar gaire. I demés ¿què poden prendre, els lladres, a un vianant que no pot ésser més pobres? És que no saps, ximple, que ni deu atletes poden despullar qui va nu?”
Vol. I -Llib. I

“non longe”, inquam, “lux abest. et praeterea quid uiatori de summa pauperie latrones auferre possunt? an ignoras, inepte, nudum nec a decem aplaestritis despoliari posse?”.
Vol. I -Lib. I

“Res” digué “de més fabulós que aquesta contalla; res de més absurd que aquesta galloferia!”
Vol. I -Llib. I

“nihil”, inquit, “hac fabula fabulosius, nihil isto mendacio absurdius”
Vol. I -Lib. I

(...) tan bon punt ha vist algun jove de bella presencia, és presa de la seva formosor, i tot seguit clava en ell l’ull i el cor. El volta de les seves manyagueries, s’empara del seu esperit, i el lliga amb els eterns paranys d’una amor profunda.
Vol. I -Llib. II

(...) nam simul quemque conspexerit speciosae formae iuuenem, uenustate eius sumitur et ilico in eum et oculum et animum detorquet. serit  blanditias, inuadit spiritum, amoris profundi pedicis aeternis alligat.
Vol. I -Lib. II

“(...) Sóc del parer que en desconfiïs, àdhuc després d’esser-ne avisat. Perquè ella sempre està que crema, i tu, tant per la teva edat com pel teu abelliment, ets prou capaç de plaure-li”.
Vol. I -Llib. II

“(...) haec tibi trepido et cauenda censeo. nam et illa uritur perpetuum et tu per aetatem et pulchritudinem capax eius es”.
Vol. I -Lib. II

(...) la noia, tota enjogassament i malícia: “Aparta’t” va fer, “pobrissó! Aparta’t tan lluny com puguis del meu fornell. Car si el meu fogueró prenia en tu, enc que fos una mica, t’abrusaries per dins i ningú no fóra bo a apagar la teva ardor, sinó jo, que, cuinant llepolies, he après a sacsejar blanament una olla i un llit.”
Vol. I -Llib. II

(...) illa lepida alioquin et dicaula puella: “discede”, inquit, “”miselle, quam procul a meo fóculo, discede. Nam si te uel modice meus igniculus afflauerit, ureris intime nec ullus extinguet ardorem tuum nisi ego, quae dulce condiens et ollam et lectulum suaue quatere noui”.
Vol. I -Lib. II

(...) moltes, per demostrar llur excel·lència i abelliment, es lleven totes les robes, aparten cobertors, s’apressen a fer veure nua llur beutat, refiant-se més de plaure amb la rosada rubor de la pell que no amb l’àuria color dels vestits.
Vol. I -Llib. II

(...) denique pleraeque indolem gratiamque suam probaturae lacinias omnes exuunt, amicula dimouent, nudam pluchritudinem suam praebere se gestiunt magis de cutis roeso rubore quan de uestis aurero colore placiturae.
Vol. I -Lib. II

“Apa, minyons! Amb coratge baronívol i gest decidit llancem-nos-els al damunt mentre dormen. Tota vacil·lació, tota feblesa sigui foragitada del pit: engrapem la daga, i que el carnatge es passegi per tota la casa! Qui jegui adormit, matem-lo! Qui provés de resistir-se, colpim-lo! D’aquesta sola manera n’escaparem amb vida, si no deixem ningú amb vida a la casa!”
Vol. I -Llib. III

“heus pueri, quam maribus animis et uiribus alacribus dormientes adgrediamur. Omnis cunctatio, ignauia omnis facessat e pectore: stricto mucrone per totam domum caedes ambulet. Qui sopius iacebit, trucidetur; qui repugnare temptauerit, feriatur. Sic salui recedemus, si saluum in domo neminem reliquerimus.”
Vol. I -Lib. III

(...) encara que era un perfecte ase i, en comptes de Lluci, una atzembla, amb tot conservava el meu enteniment d’home.
Vol. I -Llib. III

(...) ego uero quamquam perfectus asinus et pro Lucio iumentum sensum tamen retinebam humanum.
Vol. I -Lib. III

“(...) enmig d’uns lladres com aquests i d’una horrible colla de ganivetaires, ¿com podria deixar de plorar, o com em fóra mai possible la vida?”.
Vol. I -Llib. IV

“(...) inter tota c tales latrones et horrendum gladiatorum populum uel fletum desinere uel omnino uiuere potero?
Vol. I -Lib. IV

“(...) Per què enlletgiu amb llàgrimes inútils rostres que són dignes de la meva veneració? ¿Per què feu malbé en els vostres ulls un esguard que és el meu?  ¿Per què us estireu els cabells blancs?(...)”
Vol. I -Llib. IV

“(...) quid lacrimis inefficacibus ora mihi ueneranda foedatis? quid laceratis in uestris oculis mea lumina? quid canitiem scinditis? (...).”
Vol. I -Lib. IV

“(...) Oh, una i mil vegades feliços, els que caminen damunt de gemmes i joiells! (...).”
Vol. I -Llib. V

“(...) uehementer, iterum ac saepius beatos illos, qui super gemmas et monilia calcant.”
Vol. I -Lib. V

S’apressa, s’entreté; és tota agosarada, s’esfereeix; desconfia, s’aïra i, per últim, en un mateix cos odia un monstre i estima un marit.
Vol. I - Llib. V

Festinat differet, audet trepidat, diffidit irascitur et, quod est ultimum, in eodem corpore odit bestiam, diligit maritum.
Vol. I - Lib. V