"(...) [Els dies] dels humans estan comptats,

tot allò que facin és [vent] (...)."

Poema de Gilgamesh
Barcelona: Adesiara Editorial, 2022

Sa nagba Imuru, traducció de Lluís Feliu i Adelina Millet.
Col.lecció d’ací i d’allà, 88

::: Què en diu l’editorial...
El Poema de Gilgamesh és l’epopeia més important que ens van llegar les civilitzacions sumèria i babilònica, i l’obra culminant de més de tres mil anys d’escriptura cuneïforme. En aquesta primera fita de la literatura universal, la vellesa del text harmonitza com en cap altra creació amb la bellesa i la força de les imatges. No es tracta només d’un poema èpic que exalça les proeses de Gilgamesh, rei d’Uruk, i del seu company Enkidu, sinó també d’una obra que ens mostra amb tota justesa alguns dels temes que sempre han inquietat els éssers humans: la presència ineluctable de la mort, els lligams indissolubles de l’amistat, l’assoliment del poder, la cerca sempiterna de la immortalitat... En aquest volum presentem, a més de la traducció filològica —directament de la llengua accàdia— de tots els textos conservats, una versió poètica d’aquesta magna epopeia.

::: Com comença...
TAULETA I

El que va veure l’abisme, el fonament del país,
va conèixer [els costums], era savi en tot.
[Gilgamesh, el que va] veure l’abisme, el fonament del país,
va conèixer els costums, era savi en tot.

::: Moments...
(Pàg. 60)
L’altívol Gilgamesh, perfecte, terrible,
el que va obrir les vies de les muntanyes,
el qui va excavar pous a la falda dels turons,
el qui va creuar el mar, l’ample oceà, fins on surt el sol.

El qui va explorar els confins del món a la recerca de la vida,
el qui va aconseguir arribar, mitjançant la seva força, a Utanapishti, el llunyà,
el qui va refundar els centres de culte que el diluvi havia destruït,
el qui va restablir els ritus per a la nombrosíssima humanitat.

Qui pot rivalitzar amb ell en reialesa!
¿Qui més, a banda de GIlgamesh, pot dir: “Jo sóc el rei”? (...)

(Pàg. 68)
(...) “Tu ets bell, Enkidu, tu ets com un déu.
¿Per què rondes per l’estepa amb els animals?
Vine, et portaré cap a Uruk-el-Corral,
al temple pur, allà on viuen Anu i Íshtar.

allà on es troba GIlgamesh, perfecte en força,
allà on, com un brau, senyoreja el poble.”
Ella li va parlar i ell hi va estar d’acord:
el seu cor assenyat cercava un amic. (...)

(Pàg. 74)
(...) La Diferent va prendre la paraula,
tot dient a Enkidu:
“Enkidu, menja’t el pa, / el símbol de la vida,
beu la cervesa, el destí del país.”

Enkidu es va menjar el pa / fins que va quedar satisfet,
es va veure la cervesa, / set bols.
El seu esperit es va alliberar i es va posar a cantar,
el seu cor es va alegrar, / la seva cara es va il·luminar (...) .

(Pàg. 82) 
(...) [Els dies ] dels humans estan comptats,
tot allò que facin és [vent] (...).

(Pàg. 85)
(...) Els consellers grans es van aixecar
i van informar GIlgamesh:
“Tu ets jove, Gilgamesh, et deixes portar pel cor;
tot allò que has dit, no ho coneixes.

Humbaba, el seu crit és el diluvi,
la seva boca és foc, el seu alè és la mort,
ell sent la remor del bosc a seixanta dobles llegües.
Aquell que s’endinsi al seu bosc serà [presa de la debilitat].

¿Qui serà capaç d’endinsar-se al seu bosc?
¿Qui, entre els Igigi, serà capaç de desafiar-lo?
Adad va el primer, i ell, el segon.
Enlil va destinar-lo a atemorir la gent
i a protegir (el Bosc) dels Cedres.”

Gilgamesh va escoltar les paraules dels consellers grans,
ell va mirar Enkidu i [es va posar a riure...].

(Pàg. 97)
(...)[Gilgamesh va posar la barbeta sobre els seus genolls,]
[el somni que envoltava els humans va caure sobre ell.]
[Al mig de la nit, es va acabar el seu somni, ]
[es va aixecar i va dir al seu amic:]

[“Amic meu, ¿no m’has cridat? ¿Per què estic despert?]
[¿No m’has tocat? ¿Per què estic confós?]
[¿No ha passat un déu? ¿Per què la meva carn està paralitzada?]
[Amic meu, aquesta nit he tingut un somni, ] (...)

(Pàg. 113)
(...) Els núvols blancs es van tornar negres,
la mort va caure sobre ells com la boira.
Shàmash va aixecar una gran tempesta contra Humbaba,
el vent del sud, el vent del nord, el vent de l’est i el vent de l’oest, l’oratge,
el temporal, el vendaval, el vent destructor, el cicló,
l’huracà, la borrascada, la tempesta, el tornado.

Van aparèixer tretze vents i es va enfosquir la cara de Humbaba (...).

(Pàg. 121)
(...) La reina Íshtar es va fixar en la bellesa de Gilgamesh:
“Gilgamesh, vine, sigues el meu amant!
Dóna’m els teus fruits, dóna-me’ls!
Tu has de ser el meu marit, i jo seré la teva esposa! (...)

(Pàg. 125)
“(...) Pare meu, dóna’m el Brau Celeste,
jo mataré Gilgamesh a la seva llar;

si no em dónes el Brau Celeste,
destru[iré l’in]fern, juntament amb la seva llar,
posa[ré... a]l món inferior,
faré pujar els morts perquè devorin els vius,
faré que els morts siguin més nombrosos que els vius.”

(Pàg. 136)
“(...)[Em va peg]ar, em va convertir en un colom,
[va lli]gar els meus braços com (les ales) d’un ocell,
em va capturar i em va conduir a la casa de la foscor, la llar d’Irkal·la,
a la casa de la qual qui hi entra ja no en surt,

al camí que no té viatge de tornada,
a la casa els habitants de la qual estan privats de llum,
allà on el seu aliment és la pols i el seu menjar és el fang:
vestits com ocells, guarnits amb ales,
no veuen la llum, viuen entre tenebres. (...)

(Pàg. 141)
(...) Escolteu’me, nois, escolteu-me a mi,
escolteu-me, anciants de [l’ampla] cutat [d’Ur]uk, escolteu-me!
Jo ploraré Enkidu, el meu amic,
em lamentaré amargament com una ploranera.

Una destral al meu cantó, la confiança del meu braç.
l’espasa de la meva cintura, l’escut davant meu,
el meu vestit de festa, el cinturó de la meva satisfacció;
es va aixecar un vent maligne i m’ho va robar (...).

(Pàg. 170)
(...) t’estàs aproximant al final dels teus dies.
La descendència de la humanitat és tallada com les canyes d’un canyar,
el jove formós i la jove formosa
ràpi[dament...] la mort se’ls endurà.

Ningú no pot veure la mort,
ningú no pot veure la cara [de la mort],
ningú no pot [sentir] la veu de la mort.
La mort terrible escapça la humanitat (...).

(Pàg. 174)
(...) Paret de canyes, escolta! Paret, estigues al cas!
Home de Shuruppak, fill d’Ubar-Tutu,
enderroca la casa, construeix un vaixell!

Abandona les riqueses i busca la vida!
Refusa les propietats, salva la vida!
Fes pujar al vaixell la llavor de totes les criatures vivents! (...).

(Pàg. 178)
(...) En arribar el setè dia,
el diluvi anava minvant la batalla,
el mar es va calmar com una partera que havia lluitat,
la tempesta es va amansir, el diluvi es va aturar.

Vaig mirar el dia, regnava el silenci,
tota la gent s’havia convertit en fang (...).

(Pàg. 193)
“(...) Explica’m, amic meu; explica’m, amic meu!
Explica’m els costums de l’infern que tu has vist.”
“No te’ls explicaré, amic meu, no te’ls explicaré.
Si he d’explicar-te els costums de l’infern que he vist,
tu seuries (i) ploraries (...)”.

::: Què en penso...
Llegir el Poema de Gilgamesh és llegir la primera narració literària de la història de la humanitat. O al menys la primera que reuneix una sèrie d'elements narratius i temàtics que junts conformen un dels primers aparells literaris pròpiament dits.

Així, l'heroi, la vida i la mort, l'amistat, la transgressió, el poder i el sexe, els déus i els inferns... són els elements caracteritzen aquesta epopeia. Posa les bases i és font d'inspiració directe de moltes cultures posteriors però, al tanto, també de diferents religions a venir (judaisme i cristianisme, per exemple).

Tot i no ser una lectura fàcil és però força gratificant, doncs és un testimoni directe d'allò que  connecta el fet atàvic que caracteritza l'ésser humà amb el fet cultural i civilitzat.

Però el que de debò enlluerna al lector és l’edició que Adesiara ens proposa. Un treball elaboradíssim de Lluís Feliu i Adelina Millet que, a banda de proporcionar-nos context i informació a partir d'una completa introducció i una rica bibliografia, també ens ofereixen el poema en una primera transcripció científica (allunyada de qualsevol estructura poètica arcàica).

I no en tenen prou. Complementen la versió estàndard de l'epopeia de Gilgamesht amb un recull de les darreres troballes arqueològiques. Això permet ampliar i engrandir la versió inicial amb nous fragments i versions per primer cop en la nostra llengua. 

El punt que falta per arribar a l'excel·lent el guanyen amb la re-elaboració poetìca en català de la llegenda. Lluís Feliu adapta el text científic a una forma poètica més reconeixible, tot i que en certs passatges arriba a ser un exercici força arriscat.

Tot plegat una gran obra i per tant, una gran lectura: tant pel què els nostres més antics avantpassats ens relaten, com per la magnifica edició del poema que podem fruir gràcies a Adesiara.  

::: Altres n'han dit...
La cueva de los libros, Baúl del Castillo.

::: Enllaços...
Context, temes i analogies, perfil de Gilgamesh i la seva època, Mesopotàmia, escriptura cuneiforme, testimoni antropològic, de la mort i de la immortalitat, benvingut a la civilització, versions, la gènesi de l'heroi.

::: Llegeix-lo...
Anglès (html, edició estàndard de l'electronic Babylonian Library) 
Espanyol (pdf)