Processó dels patrons de Celrà. Sants: Cristo i Jou. 1919. Institut Amatller

Valentí Fargnoli (1885-1944)

Valentí Fargnoli és fill de pares italians, migrats a Catalunya. Va néixer a Barcelona, i després d'una breu estada de la família a Itàlia, es van traslladar a les comarques gironines per finalment establir-se a la ciutat de Girona. Primer en una casa al carrer de Santa Eugènia i posteriorment al carrer de la Sèquia.

El seu treball com a fotògraf s'inicia al voltant de 1910 i exerceix en diferents especialitats. Com és sabut, la major part de la seva obra la va difondre a partir de postals fotogràfiques (9x14 cm) que exposava i venia a l’aparador de diversos comerços, com ara la farmàcia Pérez-Xifra, a Girona; l’hostal de ca l’Orench, a Maçanet de la Selva; a la sastreria de Begur o mitjançant el mateix capellà, al santuari de Rocacorba (Canet d’Adri, Gironès).

Fargnoli sempre va ser un fotògraf ambulant. Potser per vocació, però segur que per obligació. Mai no va estar al seu abast l’esforç econòmic que suposava la creació d’un estudi-galeria fotogràfic, i sembla improbable que la naturalesa del seu caràcter l’hagués permès d’exercir d’ajudant subaltern en algun laboratori.
Afortunadament, la seva professionalitat i el seu ventall de registres li van permetre donar resposta a multitud d’encàrrecs, que van molt més enllà de la fotografia patrimonial i abracen l’àmbit del retrat, individual i col·lectiu, la fotografia publicitària o el reportatge social.

Fargnoli no es va estar de participar, i amb èxit, en un gran nombre de concursos fotogràfics, que juntament amb el prestigi, li reportaren uns ingressos econòmics gens negligibles. Les seves fotografies il·lustraren mitja dotzena de publicacions, tres de les quals eren signades per Carles Rahola.

La Diputació de Girona i l’Ajuntament de Girona també li varen fer diversos encàrrecs. Aquest darrer, el 9 de gener del 1925, va aprovar l’adquisició de «hasta cinco ejemplares, de todas y cada una de las que se refieran a vistas de paisajes, edificios y objetos artísticos y arqueológicos de la Ciudad, para formar un album de propiedad del Ayuntamiento y poder otorgar concesiones análogas que en lo sucesivo se soliciten».

Valentí Fargnoli traspassà a la ciutat de Girona el 7 d’abril del 1944, cinc dies abans de complir 59 anys. No se sap amb certesa què va passar amb el seu arxiu. Avui, però, també podem dir que l’Arxiu Mas, a Barcelona, custodia més de dos mil cent negatius de Fargnoli, fruit de la seva col·laboració en el Repertori Iconogràfic.

*Extracte Dossier Premsa: Conveni col·laboració entre la Fundació Ametller i l'Ajuntament de Girona


Castell-Palau de Bellcaire, 1918. Institut Amatller

Retrat de dona i tres nenes a Banyoles, de 1915

 Cor Germanó, 1916

Coral, Vilopriu, 1916

Una dona a la cuina de Can Prat, a Sant Feliu de Pallerols (1918), Arxiu Mas

 Pescadors netejant les xarxes a l'Estartit, cap a 1920, Col·lecció Mascort

 Pescadors a la platja del Port Bo de Calella, datada l'11 febrer 1921, Arxiu Mas

 La Principal de L'Escala, 1923, Col·lecció Família Sala-Puig

La Principal de L'Escala, 1925, Col·lecció D. Hereu.

La principal de L'Escala, 1926,  Col·lecció D. Hereu.

 Llorà, 1938, Col·lecció Mascort

 Pont d'en Gómez, Col·lecció Mascort

 Col·lecció Mascort


Vista de l'arribada de barques de pesca a la platja de l'Estartit, Col·lecció Mascort

Membres de la secció dramàtica de la Societat Obrera l’Amistat camí del santuari dels Àngels, 1925.

 Col·lecció Mascort

 La sala de necròpsies de l'Hospital de Santa Caterina de Girona

Tossa de Mar, pescadors de l’Estartit i processó festiva amb l’Àliga de Girona, entre el 1918 i el 1923. Institut Amatller.
 

+Informació:
http://www.inspai.cat/Inspai/ca/patrimoni-fotografic/21/fons-valenti-fargnoli
https://www.fundaciomascort.com/