Un poeta urbà sense pèls a la llengua
Cantautor i guitarrista català d'estil irreverent i irònic i de marcat compromís polític i social. Francesc (o Quico) Pi de la Serra va néixer a l'antic barri barceloní de Santa Caterina.
L'any 1962, s'incorpora a "Els setze jutges" com a guitarrista de Miquel Porter i Moix. Quico va ser el primer integrant d'aquest col.lectiu impulsor de la "Nova cançó" que es va dedicar professionalment a la música. El 23 d'agost de 1962, Pi de la Serra debuta com a solista en un concert a La Selva del Camp, un municipi de la comarca del Baix Camp, interpretant "Les portes"; a partir de llavors, passa a formar part de "Els setze jutges" com a cantant.
L'any 1963, edita el seu primer vinil, l'EP "Francesc Pi de la Serra canta les seves cançons", un disc que incloïa "El beneitó", "Les corbates", "Les portes" i "El senyor Batiste". Sempre parlant clar i català, les seves primeres composicions, amb textos àcids que accentuaven l'aire mordaç, subtil i intel.ligent que sempre l'ha caracteritzat, van patir les primeres censures i prohibicions oficials.
Paral.lelament als seus treballs en solitari o amb els "Jutges", Pi de la Serra (guitarra solista), amb tres amics seus, Artur Bosch (guitarra rítmica), Salvador Sansa (contrabaix) i Josep Puvill (bateria), crea el conjunt Els 4 Gats, una formació que feia adaptacions de cançons franceses i anglosaxones cantades en català, a banda d'algun tema propi en clau de blues; un quartet que va obtenir cert ressò en els mitjans de l'època i que va publicar tres EP's.
L'any 1964, Quico publica "Francesc Pi de la Serra canta les seves cançons II", un disc que conté: "Jo soc Francesc Pi de la Serra", "Sol", "Els fariseus" i "L'home del carrer", aquesta última, una descripció al.legòrica d'un personatge gris i infortunat, un dels temes més emblemàtics del cantautor barceloní:
Aquest homenet que tot ho fa bé,
que sempre camina, que sempre camina,
aquest homenet que res no pot fer,
des d’ara en direm, l’home del carrer,...
"L'home del carrer" va conquerir el "IX Gran Premio del Disco". Pi de la Serra estava a Ceuta, fent el servei militar, quan l'hi van comunicar l'obtenció d'aquest premi estatal.
Cantautor i guitarrista català d'estil irreverent i irònic i de marcat compromís polític i social. Francesc (o Quico) Pi de la Serra va néixer a l'antic barri barceloní de Santa Caterina.
L'any 1962, s'incorpora a "Els setze jutges" com a guitarrista de Miquel Porter i Moix. Quico va ser el primer integrant d'aquest col.lectiu impulsor de la "Nova cançó" que es va dedicar professionalment a la música. El 23 d'agost de 1962, Pi de la Serra debuta com a solista en un concert a La Selva del Camp, un municipi de la comarca del Baix Camp, interpretant "Les portes"; a partir de llavors, passa a formar part de "Els setze jutges" com a cantant.
L'any 1963, edita el seu primer vinil, l'EP "Francesc Pi de la Serra canta les seves cançons", un disc que incloïa "El beneitó", "Les corbates", "Les portes" i "El senyor Batiste". Sempre parlant clar i català, les seves primeres composicions, amb textos àcids que accentuaven l'aire mordaç, subtil i intel.ligent que sempre l'ha caracteritzat, van patir les primeres censures i prohibicions oficials.
Paral.lelament als seus treballs en solitari o amb els "Jutges", Pi de la Serra (guitarra solista), amb tres amics seus, Artur Bosch (guitarra rítmica), Salvador Sansa (contrabaix) i Josep Puvill (bateria), crea el conjunt Els 4 Gats, una formació que feia adaptacions de cançons franceses i anglosaxones cantades en català, a banda d'algun tema propi en clau de blues; un quartet que va obtenir cert ressò en els mitjans de l'època i que va publicar tres EP's.
Aquest homenet que tot ho fa bé,
que sempre camina, que sempre camina,
aquest homenet que res no pot fer,
des d’ara en direm, l’home del carrer,...
"L'home del carrer" va conquerir el "IX Gran Premio del Disco". Pi de la Serra estava a Ceuta, fent el servei militar, quan l'hi van comunicar l'obtenció d'aquest premi estatal.
