Get Even More Visitors To Your Blog, Upgrade To A Business Listing >>

500 terabits de dades en sis centímetres quadrats

Un grup de científics d'Holanda, han desenvolupat un dispositiu d'emmagatzematge de dades capaç de guardar una densitat d'informació de fins a 500 terabits en una superfície de només 6 centímetres quadrats, segons es revela en un estudi publicat per la revista Nature.
"En teoria, aquesta densitat d'emmagatzematge permetria guardar tots els llibres escrits per l'home en un sol segell de correus", explica la investigadora Sander Otte, de l'Institut de Nanociència Kavli, de la universitat holandesa de Delft.

500 terabits de dades en sis centímetres quadrats

L'experta recorda que, cada dia, la societat moderna crea més de mil milions de gigabytes de noves dades, per la qual cosa té especial importància el fet que cada bit ocupi el menor espai possible. En aquest sentit, els investigadors han aconseguit construir una memòria d'1 kilobyte (8,000 bits) en la qual cada bit està representat per la posició d'un sol àtom de clor.

500 terabits de dades en sis centímetres quadrats

Així van arribar a assolir una densitat d'emmagatzematge de 500 terabits per polzada quadrada (6,4516 centímetres quadrats), és a dir, 500 vegades més potent que el millor dels discos durs de memòria actualment disponibles al mercat. Encara estem lluny de l'emmagatzematge de dades a escala atòmica, però s'ha fet un gran pas.

500 terabits de dades en sis centímetres quadrats

Per fer això, van cobrir una superfície de coure amb àtoms de clor, seguint la teoria plantejada al 1959 pel físic Richard Feynman. En el seu assaig hi ha espai suficient en el fons, segons va suggerir Feynman, ja que, si una plataforma permetés desplegar àtoms individuals entorn a un patró exactament ordenat, seria possible emmagatzemar una unitat d'informació en cada àtom.

500 terabits de dades en sis centímetres quadrats

Els experts de l'Institut Kavli assenyalen que encara és possible controlar la localització d'aquests àtoms, hi ha limitacions tècniques. En concret, subratllen que es necessiten temperatures registrades al rang de l'heli líquid (4 Kelvin) per aconseguir configuracions estables, mentre que per modificar la posició d'un sol àtom cal regenerar tota la superfície.

500 terabits de dades en sis centímetres quadrats

Amb aquestes consideracions en ment, els experts van aconseguir mantenir la posició de més de 8.000 "vacants de clor" (àtoms extraviats) durant més de 40 hores a una temperatura de 77 kelvin. Després de crear un alfabet binari a partir de les "posicions vacants", van ser capaços després d'emmagatzemar diferents textos, entre ells l'esmentat de Feynman, sobre la superfície, que van poder modificar al seu antull bit a bit. "En la seva actual forma, aquesta memòria només pot operar en unes condicions de complet buit i a la temperatura del nitrogen líquid (77 kelvin), de manera que encara estem lluny de l'emmagatzematge de dades a escala atòmica. Però hem fet un gran pas", destaca Otte.

Font: 20minutos


This post first appeared on Getting Smarter And Smarter..., please read the originial post: here

Share the post

500 terabits de dades en sis centímetres quadrats

×

Subscribe to Getting Smarter And Smarter...

Get updates delivered right to your inbox!

Thank you for your subscription

×