Passat demà trencaré el meu abstencionisme que he mantingut en totes les convocatòries electorals dels passats set anys, amb una única i il.lusionant fita: ajudar a fotre fora d'una puta vegada al patètic Mariano Rajoy i a tota la seva colla del podrit Partido Popular, fill directe del franquisme més repugnant.

No he decidit encara l'opció politica a qui finalment li atorgaré la meva confiança el diumenge dia 20-D, però em tempta, i força, decidir-me per Podemos. 

Al meu entendre és la força politica emergent més creïble i que, en cas d'assolir el govern de l'Estat espanyol, aplicarà amb rigor i seriositat el seu programa eminentment social i alhora sabrà engegar les mesures més estrictes i severes contra la anticorrupció, l'evasió de capitals i l'estafa fiscal.
I les TV estatals que deixin de fer el pallasso oferint una programació histriònica carregada d'histerisme mediàtic, a resultes de la clatellada que li van fotre innecessariament al Rajoy pels carrers de Pontevedra. De fet, més clatelllades i hòsties que no ens han fotut els del PP a tots els ciutadans durant aquest quatre darrers anys de legislatura, suavitzen abastament la que va rebre el president espanyol en funcions. 

De moment són reflexions que avui exposo en aquest post, però que ja fa dies que estic gestant des de la meva intimitat personal. Es tracta que el meu vot serveixi per arraconar tant com sigui possible al PP i també per a restar-li preponderància i prepotència al personal de C's, tot i que aquest partit de dretes, per sort, ja està perdent volada tant a Catalunya com en el conjunt de l'Estat.

Quatre anys de PP, quatre anys de mentides i d'incompliments electorals

El Rivera de torn amb la cagada de la violència de genere, amb el contracte únic i otras lindezas pròpies de la dreta liberal pura i dura catalana més descarada que es vol projectar més enllà de l'Ebre, també ha de ser castigat electoralment per a que sigui del tot impossible que C's+PP puguin arribar a formar govern.
Seria un autèntic desastre per a la cultura, per a l'ensenyament, per als jubilats i les seves pensions, etc. Ciutadans és tant poc de fiar com ho és el ja conegut PP amb les seves politiques conservadores amb tocs liberals com ja va reconèixer l'esperpèntica Esperanza Aguirre.
És gracies precisament dels conservadors i liberals que els ciutadans hem patit les retallades més brutals en sanitat, ensenyament, inversions públiques i evidentment en cultura. Com és diu popularment al PP i als de C's ni aigua.

Per tant, votar En Comú Podem em resulta més engrescador, temptador i beneficiós per a tots, també per a Catalunya i les seves aspiracions socials, politiques, culturals, econòmiques i d'identitat nacional, i a més servirà per trencar d'una punyetera vegada les inèrcies del viciat i podrit bipartidisme espanyol, i per a que entri aire fresc al si del conjunt de la nostra societat. Podemos, o En Comú Podem a Catalunya, és en aquests moments una alternativa més que vàlida.

Quarta i darrera enquesta d'estimació de vot publicada pel Periódico d'Andorra