Falten poc més de 48 hores per a que a les 9 del matí del dijous dia 21, els col.legis electorals d'arreu de Catalunya obrin les seves portes per a que 5,5 milions de ciutadans de Catalunya puguin votar. 

Val a dir que el dia, segons les previsions meteorològiques, serà assoleiat i fresc, fet que pot possibilitar a alguns sectors socials a sortir de casa i anar al seu col.legi electoral.

La tercera enquesta d'opinió publicada avui, realitzada pel Periodico de Catalunya en la seva edició d'Andorra, atorga un cert impuls a la candidatura d'ERC, tot i que els de JuntsxCatalunya i els espanyolistes de Ciudadanos no afluixen en el seu ranking d'intenció de vot, mentre que els del PSC-PSOE i el PP rebaixen la intenció de vot.
La candidatura de Catalunya en Comu-Podem, en canvi, sí que experimenta una clara recuperació en la intenció de vot, ja que en alteriors enquestes li donaven entre 8 a 10 diputats, mentre que la d'ahir ja l'equipara i fins i tut supera els resultats de les darreres eleccions del 2015, otorgant-li entre 10 i 11 diputats.

I dit aixó, li diria a la vicepresidenta del govern espanyol, Sanez de Santamaria, que des del govern no heu escapçat de cap de les maneres el sobiranisme i l'independentisme politic i social ben arrelat a Catalunya, no ho heu aconseguit ni ho aconseguireu mai. 

Catalunya en Comu-Podem tindrà la clau per garantir pactes amb el seny

L'heu desmanegat, potser també l'heu dispersat i l'heu ferit, peró perviu, i aquesta vitalitat intrínseca en l'ànima de, al menys, el 50% de la població actual de Catalunya per assolir la fita tan desitjada, roman impertèrrita, sencera, íntegra, moralment més forta, si és que aixó és possible, i politicament en plena tasca de reorganització social per a nous reptes i replantejaments estratègics
Si el llogater de la Moncloa, Mariano Rajoy i el seu fastigós partit de corruptes, hagués actuat com li pertocava fer-ho el dia 8 de setembre passat, just després d'aprovar-se al Parlament de Catalunya, les llei de referendum i de transitorietat, no s'hagués arribat al caòtic i brutal 1-O, ni tampoc hagués fet falta un 27-O proclamant la República Catalana i la posterior aplicació del més que odiós i fastigós article 155 de l'espanyolissma constitució, que fou tutelada pels militars i pel Movimiento Nacional per allà els anys 1976-1978.
Les relacions Catalunya-España és evidentissim que s'han quebrat, i molt, i per molt de temps, anys. No serà gens fàcil restablir la convivència, perquè la convivència social i també la politica no és cosa d'aplicar lleis ni imposicions politiques, aixó és cosa del poble, només seva.
Les relacions entre els dos blocs ideològics i nacionals existents a Catalunya actualment, no tornaran a ser mai més les mateixes, i d'aixó n'han de ser molt conscients els de la Moncloa, els de Genova i Ferraz, i els de la Plaça Sant Jaume i Nicaragua.