Que jo sàpiga no són el Trio Guadalajara, són el trio del 155

El PP i Ciudadanos no es diferencien gairebé en res. El PP va ser engendrat pels franquistes, un cop mort i sepultat el dictador Franco, amb la connivència aturdida d'quells que fins aleshores havien estat a la clandestinitat. I dic aturdida, perquè els demòcrates d'aleshores van tenir que claudicar davant l'amenaça d'una intervenció miitar, sacsejada per la mort del generalisomo.

I en aquests moments, tot i que pugui semblar fora de lloc, no ho és, recordar que el fundador de la Alianza Popular, posteriorment PP, va ser l'obra consentida a l'ex ministre franquista, Fraga Iribarne, per l'esment militar i amb l'equiescència del que seria proclamat rei, Juan Carlos I. Cal recordar, també, que la monarquia que havia sigut desbancada amb l'expulsió de l'àvi de Juan Carlos, Alfonso XIII, la va imposar Franco, no per una consulta als ciutadans que estaven fent el camí per  deixar de ser súbdits del règim franquista, per a convertir-se en ciutadans lliures en una renaixent democràcia.

I Ciudadanos, quin camí ha fet fins ara, a banda de que el seu líder, l'Alberto Rivera, entre d'altres de la primera fila d'aquest partit declaradament de dretes, hagin militat a les files del PP i s'hagin aliat amb l'extrema Dreta europea, enrottllant-se amb Libertas i ingerant-se a les llistes d'aquesta formació feixista i neonazi, a lea eleccions europees de l'any 2009.

I ara, els de Ciudadanos, com llops afamats i sense contemplacions, sabent que els del PP estan malferits per la corrupció que els emmerda des de tots els puns cardinals de la seva España corrupta i antisocial, van de miting en miting, com està fent la superba Inés Arrimadas avui a Lleida, intentant atraure cap a les seves files, si més no, una part dels votants tradicionals del PP.

Es devoren entre ells mateixos i, malgrat els danys possible electorals que es puguin fer entre tots dos, saben que a partir del dia 22-D, es reuniran i reagruparan intentant repartir-se les engrunes que puguin caure de la taula de negociacions post electorals, on ells, per sort, poca cosa podran fer, si ens atenem als resultats que estan anunciant totes les enquestes i sondejos d'opinió que s'han publicat fins avui.

Xavier Domènech, Catalunya espera que mai la traicionis

Són la dreta dura i pura espanyola que mai ha pogut governar Catalunya des de que vivim ewn democràcia.
Ara, emparats amb el funest i repugnant número 155, el número de la Bèstia del segle XXI, que ha suplantat el 666, es volen aliar amb els del PSC-PSOE, formant el tercet del 155, per a ocupar les màximes responsabilitats politiques de Catalunya.
Per sort, insisteixo, ho tenen més que crú.Els sondejos els deixen, sumant els resultats del tercet espanyolista, d'entre 8 o 9 diputats menys per assolir la majoria absoluta.

I si ens atenem a les reiterades declaracions del cap de llista i líder de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, els seus 9-11 diputats mai es posaran al costat nide la dreta del PP-Ciudadanos més la suma del centre dreta del PSC-PSOE, per a permetre que bé l´Iceta o l'Arrimadas puguin convertir-se per desgràcia de tots plegats, amb el futur president de la Generalitat de Catalunya.

Així doncs, Votar especialment al PP i a Ciudadanos és votar la dreta ultraconservadora espanyola, que ja hem vist que ha sigut capaç de fer en els darrers sis anys que governen sota les ordres del capità Rajoy, i amb el timoner impertèrrit de l'Ibex-35.