D'esquerra a dreta: Carles Puigdemont i Mariano Rajoy

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, s'han enrocat de tal manera, que a més de llogar creuers per a allotjar a la policia estatal i a la Guàrdia Civil, hauran de llogar grues potentissimes per a derribar els murs de pedra dura que manté enrrocats als dos politics.

A hores d'ara, al marge dels fanàtics d'un i altre bàndol defensors a ultrança del pensament únic, la gran majoria de catalans ens mirem l'espectacle amb tocs d'humor i també, perquè no dir-ho, amb preocupació.

Constatar la insistent desobediència al Tribunal Constitucional per part dels membres del Govern de Catalunya, començant pel president, a les suspensions de les lleis emanades del Parlament català per a fer el referendum i per a declarar, si s'escau, la independència unilateral de Catalunya, Els Ciutadans no ho entenem ni ho acceptem.

Si els mateixos politics planten cara als màxims organs judicials i no respecten les sentències, els ciutadans podem sentir-nos desmotivats, i amb raó, a relaxar-nos, deixar-nos anar i convertir-nos en ciutadans irrespectuosos a les lleis i normatives legals que ordenen i dignifique per si les relacions socials i humanes entre els pobles.

No és de rebut la persistent i reincident desobediència dels politics als acords dels tribunals encara que no ens agradin dits acords i sentències. I la darrera plantada i desobediència que encara és molt més conflictiva i decebedora, és l'anunci que ni els màxims responsables del Mossos d'Esquadra i del Govern de Catalunya pensen complir l'prdre del fiscal general de Catalunya pel que fa al sometiment dels Mossos a les ordres del Ministeri de l'Interior.

Mariano Rajoy l'ha anat cagant de ple al llarg d'aquests últims cinc anys, entossodint-se en no voler reformar la Constitució espanyola, amb la finalitat d'adequar-la a l'actual sotuació sociopolitica que ens toca viure.
Ni la Constitució espanyola ni cap constitució de cap altre país és innamobible, perquè no és ni són la Toràh. 

I aquesta és una assignatura que el conjunt de la societat espanyola té pendent. Modificar conceptes i continguts obsolets de l'actual text constitucional, com ja van fer el PP-PSOE quan els hi va convindre per a limitar la capacitat d'endeutament dels territoris autònoms de l'Estat, no hauria de ser, ara, donada la situació critica i crispada de la politica que suportem, cap obstacle per a començar a seure's tots plegats, com ja està demanant fa molt de temps el PSOE per boca del seu secretari general Pedro Sánchez.
En el seu moment s'haurà de pensar en redactar, doncs, un text constitucional que contempli explicitament que l'Estat espanyol és una conjunció de nacions, concretament de Catalunya, d'Euskadi i Galicia, a més de la resta de territoris unificats a l'entorn de les dues Castelles, d'Extremadura, Cantabria, Asturies i Andalusia, i no oblidar les aspiracions socials, i també politiques, per a que l'Estat espanyol plutinacional sigui una republicana, i demnocràticament declari la III República.
Desobediència reiterada per part d'uns, i respostes judicials i també policials per part dels altres, no fan altra cosa que provocar més irritació general entre els ciutadans que sortosament no patim del malèfic sindrome del pensament únic, de la intolerància ni de l'autoritarisme a ultrança.
Tot plegat per a res, perquè el dia 2-O, si bé no tot serà igual, les aigües es calmaran perquè la paròdia dels fatidic referendum finiquitarà totalment. Es convocaran quasi bé a correcuita eleccions catalanes i aqui pau, i a llí glòria. I demà serà un altre dia.
Deixeu-vos tots dos, Rajoy i Puigdemont, de jugar a boxa, perquè ja canseu i aburriu amb el vostre cutre guió. Deixeu-vos d'estúpids aquelarres politics, i aneu-vos-en cap a casa. Vosaltres, Puigdemont i Rajoy, ja esteu caducats.