| Obama, Russia no és ni l'enemic d'Europa ni d'Occident. Recorda-ho |
La Casa Blanca li ha resultat massa gran, i els vertiginosos aconteixements politics, econòmics i socials que s'han produit durant aquests vuit anys, l'han sobrepassat i descolocat.
Ha fracassat en les seves ambicions per a regular la tinença d'armes per part de la població civil del seu país; ha fracassat escandalosament a l'Afganistà, a l'Iraq, a Siria i també a Libia, i se li ha escapat de les mans el Iemen ambicionat pel règim totalitari islàmic de Teheran, i també pel règim tenebrós de l'Arabia dels Saud. Obama va signar un acord amb l'Iran per a que aturés el seu programa nuclear per a 10 anys. I desprès què president Obama?. El primer president negre deixarà d'ací a dos mesos aproximadament, un balanç ben negre i més que qüestionable de les seves dues legislatures, de la gestió realitzada.
L'administració demòcrata d'Obama també ha fracassat amb ell, com també ha fracassat la CIA i el Pentagon tant gestionant l'Afganistà atrapat pels talibans com gestionant la partida d'escacs de Siria i la seva incapacitat manifesta per a destruir Daes. Sembla que tots plegats s'haurien d'empapar fins el moll de l'os d'història antiga relacionada especialment amb els canvis que històricament s'han produït al Pròxim Orient i a l'Eurassia.
Obama que va aconseguir derribant al dictador Muammar al-Gadaffi?, doncs que el país entrés en un estat d'efrontaments i de guerres intestines que el Daesh l'ha aprofitat per a posar-hi el nas per a no marxar-ne. (La Libia actual desprès de la intervenció dels EEUU, de la UE i aliats) Va ser tot una gran proesa desastrosa.
Què ha aconseguit Obama amb el seu desesperat i incomprensible interès per enderrocar Al-Assad de Siria?, doncs que fa cinc anys que va esclatar una guerra que encara no s'ha aturat. Per cert, l'administració Obama té moltes responsabilitats en aquesta guerra siriana. Obama dóna armament a grups criminals i terroristes amb la única finalitat de destruir el règim alauita afí al xiïsme iranià.
I a l'Iraq, què?. El seus patètics predecesors, la familia Bush pare i Bush fill, es van entestar en derribar la dictadura sunita de Sadam Hussein..., i què en van treure?, res, ben al contrari. Des de la invasió de l'Iraq per l'administració Bush fill, els abusos contra els Drets Humans van proliferar escandalosament, és prou conegut, i la pau en aquest país que ja estava dividit entre la minoria sunita i la majoria xiïta, encara no ha arribat.
Per postres, davant la passivitat vergonyosa dels nordamericans i d'Europa, de la UE, la banda criminal i assassina de Daesh es va anar apoderant d'amples espais territorials de Siria i de l'Iraq, i actualment ningú fa el que caldria fer per a destruir i aplastar Daesh, ningú, ni l'Obama tan amant de les democràcies i tant agressiu amb les dictadures fent l'excepció escandalosa de Cuba, on els cubans arrosseguen 50 anys de domini totalitari de Cuba pel clan familiar i apestós dels Castro de les vides dels cubans.
Obama ha fracassat. Sembla que per a ell hi han dictadures dolentes i dictadures suportables o bones. Déu n'hi do amb lel Barack Hussein Obama.
Enlloc de consolidar democràcies el si del món musulmà, el que ha fet és radicalitzar aquesta part del món, tot bellugant els peons segons els interessos d'America encara que aquests interessos topessn frontalment amb els interessos reals i lícits d'aquells països.
Obama marxa, ves-te'n cap a casa i deixa que el món pugui assossegar-se de tanta impertinència americana en la politica global del món. Amèrica, Nordamerica, no és el gendarme de ningú, i menys del Món. Trenta anys de brutal militarisme ianqui ens han afartat. Desgraciadament l'administració Obama i les anteriors administracions ianquis ignoren que el problema de fons de tot el Pròxim Orient és de caràcter religiós. És l'etern conflicte que ja fa que dura 1400 anys, entre els sunites i els xiïtes. Tota la resta és palla per al consum intern d'ases i camells.
L'Islam, per essència, no és precisament un pensament seudoreligiós que promogui la democràcia, ben al contrari president Obama. Els nordamericans tenen un gravissim problema: quan no tenen enemics se'ls inventen.
Addenda.- 11-S, l'abans i el desprès.
Obama que va aconseguir derribant al dictador Muammar al-Gadaffi?, doncs que el país entrés en un estat d'efrontaments i de guerres intestines que el Daesh l'ha aprofitat per a posar-hi el nas per a no marxar-ne. (La Libia actual desprès de la intervenció dels EEUU, de la UE i aliats) Va ser tot una gran proesa desastrosa.
Què ha aconseguit Obama amb el seu desesperat i incomprensible interès per enderrocar Al-Assad de Siria?, doncs que fa cinc anys que va esclatar una guerra que encara no s'ha aturat. Per cert, l'administració Obama té moltes responsabilitats en aquesta guerra siriana. Obama dóna armament a grups criminals i terroristes amb la única finalitat de destruir el règim alauita afí al xiïsme iranià.
I a l'Iraq, què?. El seus patètics predecesors, la familia Bush pare i Bush fill, es van entestar en derribar la dictadura sunita de Sadam Hussein..., i què en van treure?, res, ben al contrari. Des de la invasió de l'Iraq per l'administració Bush fill, els abusos contra els Drets Humans van proliferar escandalosament, és prou conegut, i la pau en aquest país que ja estava dividit entre la minoria sunita i la majoria xiïta, encara no ha arribat.
| Obama, no vols dictadures al món, però pactes amb la dictadura Castrista |
Obama ha fracassat. Sembla que per a ell hi han dictadures dolentes i dictadures suportables o bones. Déu n'hi do amb lel Barack Hussein Obama.
Enlloc de consolidar democràcies el si del món musulmà, el que ha fet és radicalitzar aquesta part del món, tot bellugant els peons segons els interessos d'America encara que aquests interessos topessn frontalment amb els interessos reals i lícits d'aquells països.
Obama marxa, ves-te'n cap a casa i deixa que el món pugui assossegar-se de tanta impertinència americana en la politica global del món. Amèrica, Nordamerica, no és el gendarme de ningú, i menys del Món. Trenta anys de brutal militarisme ianqui ens han afartat. Desgraciadament l'administració Obama i les anteriors administracions ianquis ignoren que el problema de fons de tot el Pròxim Orient és de caràcter religiós. És l'etern conflicte que ja fa que dura 1400 anys, entre els sunites i els xiïtes. Tota la resta és palla per al consum intern d'ases i camells.
L'Islam, per essència, no és precisament un pensament seudoreligiós que promogui la democràcia, ben al contrari president Obama. Els nordamericans tenen un gravissim problema: quan no tenen enemics se'ls inventen.
Addenda.- 11-S, l'abans i el desprès.
