Get Even More Visitors To Your Blog, Upgrade To A Business Listing >>

Musica Dispersa

Prototip de deconstrucció de la psicodèlia autòctona

Efímer quartet català, només va durar un any, format a Barcelona a la tardor de 1969. Un grup liderat pel músic madrileny José Manuel Brabo "Cachas" (guitarra, flauta i mandolina) que estava acompanyat pel cantautor, Jaume Sisa (guitarra, percussió i veus), per Albert Batiste (baix, harmònica i orgue) i per Selene (veus, piano i flauta).

El mes de juny de 1970, Musica Dispersa edita el seu primer i únic disc, un àlbum molt personal i proper a la psicodèlia que duia el nom del grup i que incloïa una desena de cançons, la majoria escrites per Cachas i enquadrades dins la música avantguardista de l'època. En aquell període, la comercialització del disc no va sobrepassar les quatre-centes unitats venudes; sembla ser, però, que avui dia, els exemplars originals s'han convertit en un cotitzat objectiu per part de col.leccionistes.

Un elapé trencador que en la seva producció va comptar amb la valuosa col.laboració del bateria Josep Mª Vilaseca "Tapi", un dels precursors del rock progressiu català. El disc es va enregistrar als estudis Gema de Barcelona i va ser distribuït pel segell Diábolo. La seva portada, que ocupa dues cares i on es veu una gran onada en relleu, va ser il.lustrada per Selene.

Una de les característiques principals d'aquest àlbum és que cap de les deu cançons inclou textos cantats; els quatre integrants de la formació utilitzen la veu com si fos un instrument més. El que se sent a cada tema són sons, onomatopeies, murmuris, imitacions de brams d'animals i emulació d'instruments, però, mai, lletres de cançons. Un disc farcit de composicions hipnòtiques, de vegades, força harmonioses i d'altres, més aviat estridents.

Musica Dispersa
"Swani", és una de les cançons més formals del disc, un tema de tall clàssic de poc menys de dos minuts de durada i amb aires de ragtime i rhythm and blues. Una composició de Cachas en la qual destaca la prominència del baix, el so de la guitarra acústica i els tocs de xiulet. Finalment, les incomprensibles locucions vocals li confereixen a la cançó un toc hipnòtic i misteriós. Sens dubte, es tracta d'un dels temes més aconseguits del disc.

Anys desprès de la seva edició, el cantautor galàctic Jaume Sisa explica d'aquesta curiosa manera la dissolució del quartet: "Enregistrat el disc, Cachas, l'alma mater del grup, se'n va anar la mili, motiu pel qual, la banda, fent honor al seu nom, es va dispersar".


This post first appeared on Discos No Sol.licitats, please read the originial post: here

Share the post

Musica Dispersa

×

Subscribe to Discos No Sol.licitats

Get updates delivered right to your inbox!

Thank you for your subscription

×