Get Even More Visitors To Your Blog, Upgrade To A Business Listing >>

The Clash

Un tema punk rock que és la bomba

Banda britànica de rock creada a Londres l’any 1976 i originalment formada per Joe Strummer (John Graham Mellor), guitarra i veu cantant, Mick Jones (Michael Geoffrey Jones), guitarra solista i cors, Paul Simonon (Paul Gustave Simonon) al baix i Topper Headon (Nicholas Bowen Headon) a la bateria. Es tracta d’una de les formacions més importants i representatives de la primera onada punk originada a finals dels anys setanta.

En les seves vigoroses composicions, elaborades amb textos políticament compromesos, The Clash posa de manifest el seu descontentament sociopolític. A banda d’això, el quartet londinenc, desplegava un talent musical molt més elevat i eclèctic que la majoria dels seus col.legues generacionals.

El mes de desembre de 1979, publiquen el seu tercer àlbum d’estudi, un dels seus treballs més prestigiosos i el més lloat pel públic i per la crítica musical, el doble elapé: "London Calling" (trucades de Londres), un disc que inclou el rock melòdic, "Spanish bombs" (bombes espanyoles) un tema escrit per Mick Jones y Joe Strummer.

La lletra de "Spanish bombs" rendeix homenatge als lluitadors antifranquistes que van combatre a la Guerra Civil espanyola, un homenatge al bàndol republicà. És el primer tema en el que The Clash tracta qüestions socials que no estan relacionades estretament amb el Regne Unit.

D'aquest disc cal destacar també la seva icònica portada. Es tracta d’una d'aquelles memorables imatges imperibles de la música pop-rock, una obra de la fotògrafa britànica Pennie Smith que va captar el precís moment en que el baixista Paul Simonon colpeja el seu baix Fender contra el terra de l'escenari en un concert a Nova York. La composició de la caràtula, però, és poc original, ja que pirateja els caràcters tipogràfics i el disseny en blanc i negre del primer àlbum de Elvis Presley.

The Clash
"London calling" està considerat un dels millors àlbums de la història de la música pop-rock. De fet, la revista Billboard el va qualificar com el millor disc de la dècada dels vuitanta i, segons la revista Rolling Stone, està classificat en el vuitè lloc en la llista que proclama els 500 millors àlbums de tots els temps.

Tot i això, a "London calling", no sé qui va supervisar les frases entonades en castellà en la tornada de "Spanish bombs". Suposo que la intenció era bona, però, són frases sense gaire sentit, el que dóna peu a interpretacions diverses, alguna d'elles, poc encertada:

Spanish bombs, yo te quiero infinito.
Yo te quiero, oh mi corazón,...


This post first appeared on Discos No Sol.licitats, please read the originial post: here

Subscribe to Discos No Sol.licitats

Get updates delivered right to your inbox!

Thank you for your subscription

×